Montesquieu

"No hi ha pitjor tirania que l'exercida a l'ombra de les lleis i amb apariència de justícia"

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu (1689-1755)

Taxes contra justícia

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 27 de novembre de 2011, pàgina 29:

Taxes contra justícia

Antoni Bennàssar Moyà

El dret fonamental més important, juntament amb el dret a la vida, és, sens dubte, el dret a la tutela judicial efectiva, pel seu caràcter instrumental envers els altres drets. S’ha produït, amb l’aprovació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, un atac sense precedent als drets fonamentals a l’Estat espanyol. A partir d’ara, si no tens doblers suficients per poder pagar la taxa judicial, no podràs fer valer els teus drets davant tercers en l’àmbit judicial, ni tampoc, en cas de què ja ho hagis fet, podràs recórrer davant un òrgan superior una decisió judicial que consideris injusta. A partir d’ara, litigar, et costarà doblers, havent de pagar pel simple fet d’accedir als tribunals, al marge dels honoraris que hagis de pagar al teu advocat i procurador. I no em serveix l’excusa governamental de què romandrà l’accés per part dels ciutadans a la justícia gratuïta a través del denominat torn d’ofici. Així, hem de tenir en compte que amb el càlcul a través del SMI i còmput per unitat familiar (art. 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener) és molt probable que gairebé qualsevol mileurista quedi exclòs de l’accés a la justícia gratuïta. I si analitzam les taxes, no són tampoc gens simbòliques, ja que, per posar una exemple, si hi ha una disputa entre dos germans a l’hora de xapar-se una herència allà a on hi hagi en discussió una casa familiar valorada en 700.000 euros, n’hauran de pagar 3.800 en concepte de taxa per poder interposar el plet. A n’aquests costos, li hauran d’afegir les despeses del seu advocat i procurador. I aquí n’hi ha una altra. He vist que el Sr. Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha afirmat que: “Mucho más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas”. Aquí sí que ja s’ha arribat al límit del tolerable. Advocats i procuradors, cobram (quan aconseguim fer-ho, que no és sempre), per la feina que hem fet, i pagam, del que cobram (o del que no hem aconseguit cobrar però sí hem facturat) un 42% del total a la hisenda espanyola entre IVA i retencions de IRPF. Tot això sense comptar les cotitzacions a Seguretat Social, IAEs, i demés pressions contributives. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina amb una nova càrrega fiscal en contra dels pobres, i que fa que només puguin accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós. Si ets ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, i jugar-te-la; si ets pobre, maldament tenguis raó, l'Estat no et reconeix el dret de litigar si no tens doblers per pagar la taxa que se t'exigeix per fer valer els teus drets. A n’això, a partir d’ara, a Espanya de li denominarà “justícia”. Enhorabona Senyor Ministre!

Eleccions catalanes 2012, xifra a xifra

Aquestes eleccions tenen, sens dubte, un contingut històric per l'avanç de Catalunya ( i esperem que de la resta de PPCC) de cap a la seva llibertat. Mai un Parlament català havia estat tan obertament independentista. Les forces polítiques netament catalanes i que defensen el dret a decidir, sent, per tant, sobiranistes, sumen 87 diputats (CiU,ERC,ICV,CUP). Per contra, el partits d'obediència espanyola o que s'oposen al dret de decidir directe d'una forma o l'altra, en sumen 48 (PP, PSOE, Cs). Els números són molts bon de fer, i, com es pot veure, el número de sobiranistes gairebé dobla als d'aquells que defensen que els catalans no poden decidir per si mateixos el seu futur. D'entre els espanyolistes, s'ha de distingir entre PP i Cs (28 diputats) que defensen que no es pot tocar l'actual relació entre Catalunya i Espanya, del PSC (20), que defensa la possibilitat d'un referèndum una vegada canviada la Constitució en un sentit federal. Així, si sumam, veim que tenim a 87 diputats a favor d'un referèndum d'autodeterminació passi el que passi; 28 que s'hi oposen, i 20 que l'accepten després d'un canvi constitucional. 

D'aquesta manera, i des de un punt de vista merament estadístic, els resultats són els següents:

1. Un 64% del diputats defensen un referèndum d'autodeterminació.
2. Un 20% s'hi oposa.
3. Un 14 % l'accepta després d'un canvi constitucional federalista que reclama. 

No entenc com així els nacionalistes espanyols de PP i Cs estaven tan contents: només un 20% dels votants estan agust en la relació de Catalunya amb Espanya actual, i un 64 % demana un referéndum d'autodeterminació. 

A més, el resultat, i des de un punt de vista de sigles, ha provocat un dalt abaix en els següents aspectes:

a) El messianisme de Mas ha estat obertament derrotat.

b) ERC és la segona força, és a dir, el primer i segon partit de Catalunya són sobiranistes i independentistes.

c) El PSOE ha quedat per darrera d'ERC: L'esquerra nacional ha superat per primera vegada a la socialdemocràcia espanyola.

d) El PP, un partit que governa amb majoria absoluta a Espanya, és la quarta força a Catalunya, amb un paper residual en la política catalana, cosa que demostra que Catalunya, no és, ni pensa, com Espanya (afortunadament).

e) Per primera vegada, han entrat les CUP. L'esquerra marxista d'alliberament nacional entra, per primera vegada, al Parlament. El somni començat per l'MDT i Endavant, ha fructificat. 

 

Taxes contra justícia

“Mucho más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas”.

Alberto Ruíz Gallardón, ministre de justícia, dixit.

Mai m'hagués pensat que s'hagués arribat a n'aquests extrems per part d'un ministre de justícia. Que es compari un atac al dret de la tutela judicial efectiva tal i com és la imposició d'unes taxes abusives per poder litigar, amb la feina legítima que feim els advocats i procuradors em sembla un autèntic escàndol. Els professionals liberals de la justícia cobram (quan ho aconseguim) per la feina feta, i pagam, del que cobram (o del que no hem cobrat però si facturam) un 42% del total a la hisenda espanyola entre IVA i IRPF. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina amb un nou impost en contra dels pobres, que ha disfressat sota la forma jurídica de taxa, i que fa que només puguin accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós. Si ets ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, si ets pobre, maldament tenguis raó, l'Estat no et reconeix el dret si no tens doblers per pagar la taxa que se t'exigeix fer valer els teus drets. I que no me venguin amb la història de que "la justícia gratuïta" està exempta de taxes ja que tots sabem com funciona la "justícia gratuïta" i qui té accés a ella (i, el que és més important, quan es té accés a ella). A més, amb els actuals límits, pràcticament qualsevol mileurista amb un pis hipotecat queda exempt, en la pràctica, de poder-se acollir a la justícia gratuïta. Sense oblidar que amb l'actual LEC, la sol·licitud d'advocat d'ofici no atura, si no ho decreta expressament el jutge, i no té perquè fer-lo, la declaració de rebaldia processal. Per primera vegada, de forma clara i sense vergonya, el classisme social ha arribat a la "justícia espanyola". Enhorabona Senyor Ministre!  

Un govern de Prestige

19 de novembre, tal dia com avui, de fa 10 anys, s'enfonsava el petrolier Prestige, el major desastre ecològic de tots els temps en les costes espanyoles. En sortien afectats 126.000 pescadors, i tot l'ecosistema cantàbric. De les 1.064 platges que hi ha a Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi, 400 es veuen greument afectades.   Es varen vessar 66.000 litres de fuel. El president del govern, José María Aznar, va estar més d'un mes a aparèixer per terres gallegues (estava ocupat planificant guerres pel món...); Manuel Fraga es va torbar 8 dies en anar-hi i quan hi va anar va fer broma sobre si nedaria com a Palomares.  Mariano Rajoy fou el ministre encarregar de coordinar el govern en aquest desastre, i va mentir en el Congrés dient que simplement sortien del buc "cuatro pequeños hilillos con apariencia de plastilina". Davant la inutilitat governamental, miles de joves voluntaris llevaven amb les mans, juntament amb els pescadors, el fuel que destruïa la seva economia i el seu paisatge. Sota el lema de "Nunca mais" s'exigiren responsabilitats polítiques que ningú va voler assumir. A dia d'avui, el ministre que fou objecte de totes les crítiques per no saber aturar el desastre i per mentir al Congrés parlant de "cuatro hilillos de plastilina" és president del Govern, i enfonsa l'economia de la mateixa manera que va enfonsar el vaixell, mentint dia sí i dia també (tal i com ja va fer fa 10 anys). Tot poble té els governants que es mereix. 

Acte central de les CUP

"Venim a impugnar el règim, a desobeir la por, a destituir una estafa, a aturar les retallades, a aixecar la catifa. a dir-lis que ja n'hi ha prou, que s'ha acabat el temps de la infàmia, el frau i l'estafa. I els anem a dir una cosa: els farem la vida impossible mentre ells, cada dia, ens la facin a nosaltres. Si ells tenen el Liceu, nosaltres tenim milers de casals i ateneus; si ells tenen Montserrat Caballé, nosaltres tenim a la Meritxell Gener; si ells tenen patronal, nosaltres tenim sindicats combatius que donen la cara per aquest poble i per aquesta classe..."

David Fernández, candidat de la CUP al Parlament de Catalunya (18/11/2012)

Los Secretos a La Ventana de La Ser (9/10/2012)

Entrevista de casi una hora al gran grup madrileny, fent repàs a La Movida. Imprescindible per tots els fans! (entre els que m'incloc!)

El major terrorista, el capitalista

Gràcies a Déu, a Euskadi ja no està actiu el terrorisme d'ETA. Hi ha ben vigent, no obstant, un altre terrorisme: el terrorisme capitalista. Avui una dona de 53 anys s'ha suïcidat el mateix moment que la comissió judicial l'intentava desnonar. Es deia Amaia Engaña i tenia un fill amb un ex regidor socialista del poble. Només a Euskadi, és el segon suïcidi d'una persona desnonada que es produeix en els darrers 15 dies, a més de dos intents de suïcidi en els quals es pogué salvar la vida de les víctimes del terrorisme capitalista. Els bancs reben milers de milions d'euros dels nostres impostos i no aturen les execucions hipotecàries en contra de la classe treballadora ni admeten la dació en pagament. El capitalisme s'ha convertit en un sistema assassí que està duent a què el suïcidi s'hagi convertit en la primera causa de mort violenta a Espanya per davant dels accidents de trànsit. Supòs que aquesta notícia l'amagaran les televisions "oficials", poguent emetre coses intel·ligents com Gandia Shore, no emetran coses tristes que puguin fer plorar a la gent. Si ploren els espectadors, que sigui perquè a una de les protagonistes de qualsevol reality se li ha romput una ungla de la manicura... Visca l'alienació!

Progres de panfonteta

M'ha fet molta de gràcia veure aquesta banda de progres de panfonteta, que deim a Mallorca, amb els comptes corrents a vessar, que es fan fotos amb els palestins en contra de Israel i amb el Dalai Lama en defensa del Tíbet, i que després signen un manifest en contra del dret dels Països Catalans d'elegir lliure, i democràticament el nostre futur. El dret d'autodeterminació és la màxima expressió de la democràcia i em sembla ridícul que gent que es diu demòcrata, estigui en contra que un País, o que uns Països, decideixin què volen ser el dia de demà. Curiosament, aquests dies estava llegint sobre la polèmica entre Rosa de Luxemburg i Kautsky envers la qüestió polonesa i la brillant resposta de Lenin a Rosa, en la seva ja clàssica obra, referent de tots els esquerrans sobiranistes, El dret d'autodeterminació de les nacions.  L'obra és de 1914 però més d'un d'aquest convindria que la llegissin, i sobretot analitzant els arguments que exposa el gran Vladimir en contraposició a la tesi de Rosa de Luxemburg negatòria del dret d'autodeterminació de les nacions sota el socialisme. Per acabar, vull parafrasejar a Lenin, i agafant el títol d'una de les seves obres, definiria l'actitud d'alguns d'aquests "progres" dient que l'esquerranisme, és la malaltia infantil del comunisme. O, actualitzat al llenguatge actual, podríem dir també que el "progressisme" és la malaltia infantil del socialisme. I l'esquerra necessita, vist el vist, molt d'antibiòtic ideològic, tornant a les fonts, si vol destruir a n'aquest bacteri "progre".

PS: Aquest són els principals intel·lectuals segon Vilaweb que estan en contra del dret dels catalans d'elegir el nostre futur: Félix de Azúa, Juan Goytisolo, Almudena Grandes, Javier Martínez Reverte, Rosa Montero, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina i Mario Vargas Llosa; el periodista Miguel Ángel Aguilar, el director de cinema Pedro Almodóvar; l'ex-conseller de cultura basc Joseba Arregi; l'ambaixador espanyol Máximo Cajal; els actors Álvaro de Luna, Mercedes Sampietro, Carmen Machi i Aitana Sánchez-Gijón; el productor de cinema Elías Querejeta; el dissenyador Javier Mariscal; els catedràtics Javier Pérez Royo, Matías Cortés, Tomás de la Quadra Salcedo i Francisco Rubio Llorente; l'arquitecte Rafael Moneo; l'ex-dirigent del PSOE Carlos Solchaga; la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear Carmen Martínez Ten; el magistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín; el senador Juan José Laborda.

Masacre a Madrid

A Madrid han mort 4 al·lotes (per ara) després d'un allau humà en una macrofesta celebrada a un espai públic de l'Ajuntament de Madrid (el denominat Madrid Arena). Que hi hagi 4 morts, i ningú hagi assumit responsabilitats jurídiques i polítiques em sembla un autèntic escàndol. Aquí hi ha una clara responsabilitat dels organitzadors (es parla de portes d'emergència precintades per evitar que entrés gent sense pagar, de l'amollada de bengales que provocaren l'allau, a més d'haver ocupat el doble de l'aforament permès...) i de qui va llogar políticament l'espai a l'empresa organitzadora. A qualsevol país seriós ja hi hauria hagut dimissions polítiques i els organitzadors del concert haurien estat detinguts i interrogats per la policia, posant-los posteriorment a disposició judicial. Aquí, sembla que pots matar de forma indirecta gent i si tens poder i bons contactes polítics no passa res. Bé, que continuï la festa, com es sol dir (i en aquest cas en sentit literal, ja que amb els morts i ferits in presente va continuar durant hores la festa de Halloween..., el súmmum de la deshumanització).

Més atur, més impostos

El govern de José Ramón Bauzá ha anunciat la major pujada d'impostos de la història de l'autonomia. Aquesta pujada coincideix amb les pitjors xifres d'atur de tota la història de l'Estat espanyol. El govern neocon estatal i autonòmic ens està ficant en un cercle viciós de molt difícil sortida. De la gran depressió dels anys 30 es va sortir amb les receptes de major inversió pública sense reparar en dèficit. Ara, l'únic important és el dèficit sense importar amb els costos humans i productius que reporti. Un Estat amb 6 milions d'aturats i una taxa d'atur del 25,8 per cent és insostenible. El més paradoxal de tot, és que aquests que ens estan ofegant a impostos i, a més, han assolit les pitjors taxes d'atur de tota la història, guanyaren les eleccions sota el lema, més feina i menys impostos. Les hemeroteques, i la història, són molt sarcàstiques en ocasions...