Hem guanyat les eleccions sindicals

DOS DE CADA TRES VOTANTS HA DONAT LA SEVA CONFIANÇA A LES PERSONES DE L'STEI-I en totes les juntes i comitès. Si afegim que s'han incrementat els percentatges de participació (més del 50% al PDI i més del 75% al PAS), els resultats són encara més valuosos.

Moltes gràcies pel teu recolzament, pel reconeixement que suposa de la feina que feim, per la legitimitat que ens donen aquests vots.

Alhora, assumim la responsabilitat que comporta aquesta confiança. Farem tot el possible per ésser-ne mereixedors.

Gràcies!

Rebeu una cordial salutació.

	STEI-i	UGT	CCOO	Total
Junta de PDI	10	3	2	15
Comitè d’Empresa Grups I i II	9	3	1	13
Comitè d’Empresa Grups III i IV	3	0	1	4
Junta de PAS	7	3	1	11
Totals	29	9	5	43

Llengües "poc competitives"

El candidat del PP a les eleccions asturianes Ovidio Sánchez ha manifestat que es mostra partidari de mantenir la situació vigent de l'asturià (que es troba en franca diglòssia i no té reconeixement de llengua oficial) degut a què és una "llengua poc competitiva en el món globalitzat". Coses veurem. Aquí teniu la notícia.

Tal dia com avui

Tal dia com avui, 24 de febrer, de 1937, un escamot de falangistes afusellaven al cementiri de Palma, entre els aplaudiments de simpatitzants de la dreta local, a una florida representació de la intel·lectualitat mallorquina. Moriren sota les bales feixistes assassines Emili Darder, darrer batle republicà de Palma i membre d'ERB, mataren també al republicà Antoni Mateu, batlle d'Inca, Alexandre Jaume, diputat pel PSOE a Madrid i Antoni Maria Ques, empresari d'esquerres (era accionista de l'actual Transmediterránea) i simptatitzant d'Esquerra Republicana Balear. Un record per tots ells, que moriren per defensar la identitat nacional d'aquest País i la justícia social en favor de les classes populars

.

La llista per votar dia 27 de febrer a les eleccions sindicals

La llista que podeu votar ;-) , els professors laborals de la UIB, a les properes eleccions sindicals (ara ja la teniu visualment identificada).

Javier Alarcón pluriempleat

El BLOC per Palma ha acabat de fer pública la següent notícia: el forense i presentador d'IB3 Javier Alarcón està contractar de Director General de vivenda a l'Ajuntament de Palma, amb un horari de "mitja jornada". Es veu que la gent afí al PP treu temps de per tot per acumular llocs de treballs i, com és obvi, sous. Així, a més de la seva feina periodística a la plural emissora pública IB3, no sé si continua fent de forense (fa temps que no trepitjo els jutjats), i el que sí que és segur és que ha estat nomenat director general al nostre ajuntament. Si un s'ho proposa, sempre hi ha temps per tot, ja sigui per insultar a un servidor, o ja sigui per dirigir la vivenda municipal de Ciutat a mitja jornada.

Compromís pel País Valencià i Canal 9

Ja fa temps que venc fent esment al pacte de coalició que agermana a tota l'esquerra del PSOE al País Valencià (amb l'excepció d'ERPV) i que es denomina "Compromís pel País Valencià". El dia de la signatura del pacte Canal 9 va donar la notícia de forma curiosa. Si un adjectiu es va repetir de manera recurrent per part dels periodistes va ser el terme "radical". M'ha cridat l'atenció, sincerament, a pesar de què a ben segur han volgut donar una connotació negativa a una paraula, "radical", que jo trob que no la té ni l'ha de tenir. Per canviar el rumb del País Valencià tal i com es troba a dia d'avui es necessita tornar a les arrels (origen etimològic del mot "radical") i capgirar la manera de fer política que han tengut a València PP i PSOE. Esperem que ho puguin aconseguir els companys del Compromís i que, entre d'altres coses, puguin canviar també el model audiovisual de Canal 9 (mirall, com no, de la nostra estimada IB3).

Programa electoral STEI-i

Aquí us deixo el programa electoral i la composició de les candidatures de l'STEI-i de cara a les properes eleccions sindicals de dia 27 de febrer. Esperem que els companys segueixin considerant l'STEI-i com a la força necessària de la UIB.

Article Ramon Aguiló a El Mundo

Avui apareix al "diari" elmundo-el día de Baleares un interessant article de l'ex-batlle de Palma Ramon Aguiló. Fa un anàlisi molt adient del denominat cas Grosske i de les seves finalitats. El paradoxal és que ho denunciï a les pàgines del propi diari que duu a terme la campanya grosskiana. Acollint-me al dret de cita, pos el petit fragment més interessant:

Lo ha dicho Matas, no «permitirá» que el asunto de Andratx mediante, la oposición pretenda ganarle las elecciones. Son suyas, el poder es suyo y los opositores, golpistas. Si todos son corruptos, nadie es corrupto. Primer movimiento: marchando una de almacén agrícola de dirigente opositor que equilibra las 150 viviendas del ANEI. Ya tenemos al gran Grosske paralizado y enredado en una telaraña de disquisiciones de casuística administrativa sobre recibos, burocracias municipales y catastrales, y metros cuadrados pavimentados pero no construidos, licencias y ordenanzas. No pretendo que el gran Grosske sea un dechado de virtudes cívicas, yo mismo no me veo inmaculado, pero estamos tratando de corrupción, de enriquecerse robando de lo público, de la actividad política como actividad organizada de robo.

Fitxatge per la Ultima Hora

Després de 23 articles publicats al Diario de Mallorca avui comença una nova etapa de la meva faceta d'articulista ja que he publicat el meu primer article al diari Ultima Hora. Ultima Hora és el diari més venut a les Illes Balears i esper que sigui aquest el començament d'una llarga col·laboració tant amb el diari com amb la resta del mitjans del grup. Per cert, el títol del meu primer article, "Corrupció", l'he trobat força adient si tenim en compte els temps que corren.

Gran vídeo per a la història del constitucionalisme

He pogut trobar un gran vídeo en el qual es recullen els espots dels partits d'abast estatal davant la celebració de les primeres eleccions lliures a Espanya. Es pot veure, entre d'altres coses, l'evolució del discurs polític i del marketing electoral. I d'entre totes les intervencions, la més interessant segons la meva opinió, la de Manuel Fraga que identifica els "enemigos de España" amb "el marxismo y el separatismo". Quins temps!

Em presento a les eleccions sindicals

Avui s'han publicat les candidatures i ja és oficial que em presento a les eleccions sindicals a les llistes de l'STEI-i (número 4). L'STEI-i és el sindicat en el qual milit; i és una organització sindical que no combrega amb la burocràcia del sindicalisme oficial estatal i que manté molt de la utopia i assemblearisme sindical pròpi dels anys 70. A més, l'STEI-i s'ha caracteritzar per la defensa de la llengua i cultura catalana i propugna als seus estatus la lluita en pro del reconeixement del dret d'autodeterminació de les les Illes Balears. Tot plegat ha fet que l'STEI-i fos qualificat, ara farà un any, per part d'un editorial periodístíc com a "guardia pretoriana del fascio catalanista" (sense comentaris).

Ja us aniré informant, a mesura que avanci la campanya, de les propostes en matèria laboral i universitària que feim des de l'STEI-i ja que he participat, juntament amb altres companys, de manera activa en l'elaboració del programa. Esperem continuar amb la històrica bona presència que ha tengut l'STEI-i, com a força majoritària al sistema educatiu (universitari i no universitari) illenc, i guanyar les properes eleccions sindicals a la UIB.

Un futbol autogestionat

Interessant vídeo sobre un experiment de vestidor de futbol autogestionat, el Corinthians de Sócrates. En una època en la qual l'autogestió era una paraula de moda, i en què els sotmesos pretenien dominar el seu destí, fins i tot al futbol es produïren manifestacions d'autogestió. A més, surt reflectit el paper de futbolistes, personatges públics per antonomàsia, que es resistiren a riure les gràcies a règims dictatorials. Ara que està de moda el cas d'Oleguer Presas per haver opinat políticament en un tema tan delicat com és el terrorisme, bo és veure un vídeo que relaciona futbol i política, dos temes sembre polèmics.

Èxit de les jornades

Les jornades sobre urbanisme que ahir es celebaren al centre de la ONCE de Palma foren un autèntic èxit. S'exposaren arguments interessants que a ben segur s'incorporaran al programa del BLOC per Mallorca. De les jornades, una idea que em va resultar significativa: la corrupció està a tots els àmbits, i que l'urbanístic-municipal només és la punta de iceberg. I al final de la jornada, un debat també interessant vinculat a de quina manera la dreta ha emprat una lluita i concepte propi de l'esquerra, el d'autonomia i descentralització, per fomentar pràctiques clientelars que acaben prostituint el sistema. En definitiva, i a manera de conclusió, es pot dir que necessitam de manera imperiosa a n'aquest País un govern de mans netes que es posi per feina per fer net de corrupció.

Corrupció

Article publicat al diari Ultima Hora el dijous 15 de febrer de 2007, pàgina 48:

Corrupció

En els darrers mesos les Illes Balears han estat noticia a tot l’Estat per la proliferació dels casos de corrupció vinculats a l’urbanisme. La corrupció que emplena les pàgines dels diaris ha ressuscitat al carrer un etern debat en l’àmbit de la ciència política: si la corrupció és o no és intrínseca a l’home i si, per tant, tot polític amb poder està condemnat a caure en el pecat de la corrupció.

Si un creu en la naturalesa dolenta de l’home i en què, per tant, l’home recerca sempre el propi benefici, política i corrupció son termes sinònims. Seguint aquesta idea, si a un home se li dona la possibilitat de comandar i posar mà a la caixa, actuarà en correspondència a la seva naturalesa dolenta i robarà per instint. Si assumim aquesta tesi, el sistema polític tendeix a la seva autodestrucció a menys que establisquen mecanismes que aturin la dinàmica egoista dels dirigents polítics. Aquesta argumentació fa que aparegui en la història del pensament el principi de separació de poders, sobre la màxima que ha de ser el poder el que limiti al propi poder. D’aquesta forma, el poder ha d’estar repartit, dividit i distribuït entre persones diverses per intentar evitar que apareguin amos absoluts que abusin del poder que tenen conferit. És famosa en aquest sentit la frase del pensador anglès Lord Acton que afirmà, a finals des segle XIX, que si el poder corromp, el poder absolut corromp absolutament. Per tant, si prenem per cert aquest principi, la única manera d’evitar la corrupció absoluta és intentar evitar els poders absoluts i que el comandament polític estigui repartit entre el major número de persones possibles.

Tot i advertí que sóc un tant ben pensat, i que a pesar de tot crec que l’home no és per naturalesa un ésser dolent i egoista, jo sempre he estat poc amic de les majories absolutes. Així, la existència de variades institucions comandades per persones d’ideologies i partits diversos em sembla una garantia per la supervivència de la democràcia. Pens, en aquest sentit, que l’aparició dels denominats partits de masses han suposat un impacte difícil d’empassolar pel sistema democràtic. Trobam sovint que ajuntaments, comunitats autònomes, diputacions, mancomunitats, i fins i tot el govern central estan en mans d’un mateix partit. Un partit que conforma estructures de pervivència i control que fan que els principis ideològics que el fundaren desapareguin i la seva subsistència vagi destinada fonamentalment a servir de modus vivendi d’una llarga nòmina de dirigents professionalitzats. Les xarxes partidistes fan que càrrecs polítics es creguin, en moltes ocasions, petits déus que no han de respondre més que davant el partit, la història i el seu compte corrent. Afortunadament, i de tant en tant, apareix el vell Montesquieu que, mitjançant l’activitat callada de la justícia, intenta limitar els abusos del poder executiu amb una intervenció ràpida i sorprenent del seu ordre penal. A partir d’aquest moments, i de manera trista, la política deixa les plenàries i els parlaments, per passar a les pàgines de tribunals dels diaris.

Jornada sobre urbanisme

Demà divendres dia 5 es celebraran al centre de la ONCE de Palma, a partir de les 16:45, unes jornades sobre urbanisme i model econòmic i territorial. He tengut el gust de coordinar aquesta activitat i avui dematí hem fet una roda de premsa per presentar-la. Per cert, i com a colofó de les jornades, tindrem un interessant taula redona que es titula "Urbanisme i corrupció". Un tema, com es obvi, de molta actualitat.

Recusacions al Tribunal Constitucional (i III)

El serial del Tribunal Constitucional espanyol no ha acabat. Ara resulta que García Calvo, uns dels magistrats recusadors de Pérez Tremps, va emetre ja un polèmic vot particular que fregava l'apologia política en relació amb l'estatut català arran d'un recurs d'empara del PP. Molt probablement un dels recusadors podria acabar recusat. I el sistema constitucional espanyol, a n'aquest pas, no sé a on acabarà.

Recusacions al Tribunal Constitucional (i II)

El PP també ha reaccionat ràpid a la recusació de Pérez Tremps:

"El portavoz del PP en el Congreso, Eduardo Zaplana, dijo hoy que la recusación del magistrado del Tribunal Constitucional (TC) Pablo Pérez Tremps es "una victoria del sentido común y de la lógica democrática". En rueda de prensa tras la Junta de Portavoces, Zaplana agregó que la decisión del pleno del TC, acordada por 6 votos a 5, "refuerza claramente" el Estado de Derecho y es una "victoria" de la "credibilidad" del propio Tribunal. La recusación del citado magistrado fue planteada por el PP en relación con la tramitación del recurso que este partido interpuso contra el Estatuto de Cataluña".

Recusacions al Tribunal Constitucional

Acab d'escoltar per la Cadena Ser una entrevista al magistrat del Tribunal Constitucional i catedràtic de Dret Constitucional Pérez Tremps. Ha dit que s'està pensant en dimitir davant l'acceptació de la seva recusació per part de 6 dels seus companys de Tribunal. Uns companys que, sis mesos abans, havien rebutjat la mateixa recusació. La causa de què Pérez Tremps no pugui jutjar l'estatut català és que fa 5 anys, en època de Jordi Pujol, va escriure un capítol a un llibre col·lectiu en el qual analitzava les possibilitat jurídiques que podrien fonamentar l'activitat institucional exterior de la Generalitat de Catalunya. Això ha servit per a què els magistrats conservadors del TC decidissin que no podia participar en l'anàlisi de constitucionalitat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tot plegat fa que haguem arribat a un nivell molt perillós de politització de la vida judicial vinculat a la judicialització de la vida política. José Montilla acaba de dir en pública compareixença que el PP vol guanyar als jutjats allò que ha perdut a les Cambres catalana i espanyola i també a les urnes del referèndum. La situació és molt preocupant i sembla que ara ja fins i tot institucions que sempre havien tingut un cert respecte, tal i com el Tribunal Constitucional, han entrat en la batalla política de cara a les properes eleccions. Trist i perillós tot plegat.

Atacs feixistes al Bloc Nacionalista Valencià

El passat dissabte un grup de desconeguts va atacar la seu del Bloc Nacionalista Valencià a Gandia. En els darrers anys els atacs s'han repetit. Malauradament aquests fets que passen al País germà no surten als informatius espanyols. Sort que queden mitjans com Vilaweb que denuncien els actes de terrorisme, provenguin d'on provenguin.

El PSOE balear financia a El Mundo

Des de fa una setmana el PSOE balear financia diàriament al diari El Mundo de Baleares. L'intersite (un dels espais publicitaris més cars de qualsevol mitjà digital) està ocupat per una falca publicitària del PSOE balear i de Francesc Antich. No sé que costa la falca, ni amb quins criteris han triat la gent del PSOE publicitar-se en El Mundo, però m'aclareix determinades coses i crec que s'haurien de tenir en compte determinats comportaments. Esper que, almanco, la falca i el finançament serveixin per aconseguir convèncer voluntats i que els lectors i periodistes de El Mundo votin al PSOE. Un diari El Mundo, per cert, que per tercer dia consecutiu treu les meves declaracions; es veu que els agradaren molt:

El PP denuncia el «fariseísmo» y la «hipocresía» de los líderes de la izquierda

Pero no es Biel Barceló quien ha defendido con más entusiasmo el chalé de Grosske de 680 metros cuadrados construidos en suelo rústico, sino el independiente fichado por las listas del Bloc Toni Bennàsar.

«Parece que si eres de izquierdas estás condenado a vivir en un piso de 30 metros cuadrados o en las barriadas obreras de Palma», argumentó en defensa de Grosske Toni Bennàsar, «pero ser de izquierdas y tener una vivienda digna no es incompatible».

Torna-m'hi

Es veu que els va agradar molt la meva frase a la gent de El Mundo:

Sábado, 3 de febrero de 2007 Actualizado a las 01:44

Una vivienda 'más que digna' para el edil

«Parece que si eres de izquierdas estás condenado a vivir en un piso de 30 metros cuadrados o en las barriadas obreras de Palma, pero ser de izquierdas y tener una vivienda digna no es incompatible». Con este argumento, el independiente fichado por el Bloc Toni Bennàsar defendió el miércoles en rueda de prensa el derecho de Grosske a tener un chalé con 680 metros cuadrados sobre suelo rústico en Sencelles.

Pisos de 30 metres

Parlant de pisos de 30 metres, un amic m'ha fet arribar un vídeo que està sent un hit a internet. Ja s'ha visualitzat aprop de 200.000 vegades i circula que fa por per la xarxa. És una sàtira humorística dels pisos i la societat que ens toca viure:

Protagonisme a El Mundo

Es veu que la meva intervenció, als periodistes de El Mundo que assistiren al a roda de premsa d'ahir sobre la casa d'Eberhard Grosske els va cridar l'atenció ja que han tret una frase meva com a gran titular d'ahir. Encara n'estic perplexe que, per molts, sigui notícia (supòs que de manera interessada) una afirmació tal i com és que tots els ciutadans, siguem de dretes o d'esquerres, aspiram a tenir una vivenda digna.

Jueves, 1 de febrero de 2007 Actualizado a las 02:41

URBANISMO / La mansión del portavoz de EU/EV

El Bloc defiende el chalé de 680 m2 de Eberhard Grosske:

«La gente de izquierdas no está condenada a vivir en un piso de 30 m2»

Nanda Ramón afirma que las críticas al candidato a la Alcaldía de Palma sólo pretenden «debilitar la democracia»- «Siempre he sido muy radical defendiendo que no hay que construir en suelo rústico», reconoce el concejal de Esquerra Unida

M. A. RUIZ

PALMA.- Después de una semana de significativo silencio, los principales líderes del Bloc (integrado por PSM, Esquerra Unida y Els Verds) comparecieron ayer en una rueda de prensa conjunta para arremeter contra EL MUNDO/El Día de Baleares por informar de que el candidato de esta coalición a la Alcaldía de Palma, Eberhard Grosske, vive en un chalé con 680 metros cuadrados construidos sobre suelo rústico en el municipio de Sencelles.

«Parece que si eres de izquierdas estás condenado a vivir en un piso de 30 metros cuadrados o en las barriadas obreras de Palma», argumentó en defensa de Grosske Toni Bennàsar, fichado por el Bloc como independiente, «pero ser de izquierdas y tener una vivienda digna no es incompatible».

Per cert, i a títol final, esper que el terme "fichado" que posen en grafia itàlica a la seva edició impresa, no tengui un doble sentit.