Crònica d'una jornada electoral

Me pos a escriure, passades ja les dotze de la nit del dimecres 30 de maig de 2007, després d'uns dies molt intensos. Divendres, trobada d'apoderats, la gent molt nirviosa pel tema del vot per correu. Dissabte, preparant la jornada de diumenge. Diumenge, 12 hores al col·legi de Son Ferriol fent d'apoderat. Escrutini i començaren a arribar les males notícies. A Son Ferriol (feu pepero) els vots no foren especialment bons. Ràdios en marxa, ens diuen que hi pot haver un desastre i que el PP governi per tot. Primeres llàgrimes entre els apoderats, joves la majoria, del BLOC a Son Ferriol. Sense gaires ànims partim cap al Restaurant Pequeño Mundo que està aprop, just davant el Carrefour Coll den Rabassa. Allà un drama, la gent decebuda, pensant en un futur ple de blau del PP. Nines plorant pels cantons, males cares, i sentiment de decepció. Molts se n'anaven ja. Pugen els candidats, Eber el primer. Unes paraules. Joana Lluïsa el segueix en els discursos. Diu que hem fet una gran campanya i que no ens hem de sentir tristos. Entra corrent Andreu Caballero, el nostre cap de premsa. Puja i dóna a Biel Barceló un paperet blanc. Veig que en Biel s'emociona, aquí ha passat cosa. Es demana el micròfon. No escolteu IB3, no escolteu IB3, pujam al quart diputat i el PP, amb aquest resultat, ha perdut la majoria absoluta. Són les tantes de la nit. La gent, després de tant de patiment, romp amb eufòria. Abraçades, moltes llàgrimes, amics plorant com a nins, i en aquest cas d'alegria. El PP ha perdut la majoria, hi ha possibilitat de Pacte de Progrés. Comencen els càntics, "BLOC", "BLOC", "BLOC". El BLOC, no fa un any que era un simple projecte, ara és el crit de guerra de l'esquerra nacional i alternativa d'aquest País. Les abraçades es succeeixen, les teles connecten en directe. Apareixen les estelades, les banderes tricolors i una bandera roja, amb la falç i el martell, onejant al vent, totes elles enmig d'un munt de banderes verdes del BLOC. La gent s'abraça emocionada, els càntics es fan més i més forts: "Front Popular", "BLOC Nacional i de Progrés", "Ni Matas ni Cirer, el PP al carrer", i, sobretot,"Adéu PP, Adéu". Apareix en Jaume Matas per IB3, la "seva" televisió. La cara és de derrotat. Els joves del BLOC canten "Rasputín, Rasputín" i "El teu palau, te l'hem d'expropiar". Antoni Noguera, el secretari general dels Joves d'Esquerra Nacionalista, treu una botella de cava (català, of course). L'obri després de remenar-la i em deixa xop. Les notícies es succeïxen: hem guanyat Formentera, Eivissa també, Menorca es roja, el PP ha perdut Sa Pobla, Sant Joan, en Pere Rotger ha davallat a Inca... El Pequeño Mundo és una festa roja i quatribarrada. És de matinada, es mou el vent, "aire fresc". Un aire fresc que pot desallotjar al PP del poder. Esperem que així sigui.

Jo continuaré fent feina, dilluns ja en vaig fer i demà, avui ja, a les 7 estaré en peu per anar cap al Parlament que es fa l'escrutini general per part de la Junta Provincial. Lluitarem fins el darrer vot, ja que per un 0,1% no tenim el quart conseller. Ara, a recuperar-me de l'escanyament de gargamella, a superar la tensió de les jornades passades, a continuar fent feina i a treballar, en la mesura de les meves modestes possibilitats, per a què el BLOC sigui una alternativa de canvi, amb molt bon futur, a n'aquest País. Salut i BLOC companys.

Perdent els nirvis

Fragment del debat electoral d'Inca:

En Pere Rotger, xerra quasi el doble que els altres candidats. En un moment donat, després d'una intervenció de rèplica de quasi 10 minuts,el moderador li demana que vagi acabant.Ell continua i és xiulat per el públic.

La seva reacció...

"ja podeu siular, ja mos veure dia 27 (el public pita) si si, ja mos veurem..."

Stop War

A un petit poble d'Indiana, anomenat Bloomintong, han fet a un dels seus carrers una curiosa pintada. A n'això se'n diu art.

De campanya per Son Ferriol

Avui la gent del BLOC hem repartit les nostres propostes, en forma de fulletó, entre la gent de Son Ferriol, el meu poble. Esteim em plena campanya electoral i a vuit dies de les eleccions. Meam que passarà diumenge dia 27... esperem que sigui positiu!

Vídeo del BLOC per Mallorca

Masclisme periodístic

No sóc ni de UM, ni na Maria Antònia Munar em cau simpàtica, però avui dematí, després de llegir El Mundo, m'he hagut de sol·lidaritzar amb la gent de UM. A un editorial, l'esmentat mitjà tracta d'una manera molt denigrant a la Presidenta del Consell de Mallorca. Si s'entra a n'aquest joc, aviat ens podrem posar amb l'estatura de Jaume Matas, o amb la panxa o no panxa que pugui tenir qualsevol altre candidat. Demanaria, per tot plegat, un poc de dignitat i fair play periodístic. Malauradament sembla, vistes com estan les coses, una tasca impossible:

Aunque la propaganda electoral da para exhibir poco, ya que las fotografías de la cabeza de UM al Parlament son sólo de su fino rostro de treinteañera y no de cuerpo entero, a ella se lo han aderezado de forma conveniente. Con sus mejillas de relucientes repelladas de maquillaje, el cabello pasado por las manos de Llongueras y con las arrugas de su rostro de cinco décadas estirado por el Photoshop, Munar ha aderezado su fotografía con unas perlas que no se encuentran en ninguna otra candidata. Para ella sencillez y discreción son algo ajeno, vulgar.

Els joves i l'alcohol

Llegesc al Diari de Balears que missatges anònims sms conviden als joves a participar a un botellot que coincideix amb una festa del PP de Campos en la qual es donarà "pomada" de franc per a tothom. Llegir la notícia m'ha duit a cercar, dins de la meva hemeroteca, una genial vinyeta del gran Forges.

Oportunitats immobiliàries

N'hi ha que tenen sort...

Matas pagà pel 'palau' quasi el mateix que cobrà pel seu xalet adossat
La nova casa és en ple nucli històric de Palma i l'extensió és molt superior a la del xalet

P.M. Palma.

El president Jaume Matas i la seva esposa, María Teresa Areal, compraren la planta noble del palau de Can Sales Menor, al carrer de Sant Feliu de Palma, gairebé pel mateix preu que cobraren per la venda del xalet on residien, a Cas Català Nou. L'escriptura de la compra del palau es formalitzà el 21 de novembre de 2006, pel preu de 950.000 euros.
La venda de l'habitatge de Cas Català Nou es formalitzà el 15 de setembre de 2006, per 840.000 euros. El seu comprador és Jaume Buxó Clos, director general de màrqueting de la companyia hotelera Barceló.
La part del palau que ha adquirit el matrimoni ocupa tota l'extensió de la primera planta de l'edifici, amb una superfície construïda total de 475 metres quadrats. Disposa d'una terrassa posterior de 24 metres quadrats, una altra terrassa balcó de vuit metres quadrats i el dret exclusiu d'emprar el jardí posterior de l'immoble, després d'haver-se extingit el servei personal amb el qual estava gravat, amb una extensió de 60 m2, d'allò que eren les antigues cavallerisses (en total, 567 m2).

(Font: Diari de Balears, 13/05/2007)

Compromís amb els companys valencians

Una Universitat del segle XXI

Article publicat al diari Ultima Hora dia 10 de maig de 2007:

Una universitat del segle XXI
Antoni Bennàssar Moyà

Aquests dies ha estat notícia la Universitat de les Illes Balears a causa de la presa de possessió de la nova Rectora, la doctora Montserrat Casas. Un canvi de Rector sempre és una fita cabdal per a qualsevol institució universitària, i en aquest cas, per moltes raons, més encara. La primera dada innovadora d’aquesta presa de possessió és que Montserrat Casas és la primera dona que assumeix el càrrec de Rectora de la nostra universitat. En un moment en el qual s’està produint una feminització de l’ensenyament universitari, amb majoria d’alumnes dones en molts d’estudis, que la màxima autoritat de la UIB sigui una dona és, per si mateix, un detall remarcable. Abans de presentar-se a les eleccions rectorals, a Montserrat Casas se la coneixia pel fet d’haver estat Síndica de Greuges de la nostra universitat. En aquest sentit, el primer record personal que tenc de la nova Rectora és el d’un brillant i contundent discurs expositiu de la memòria anual de la Sindicatura que vaig poder escoltar en primera persona gràcies al fet que era membre del Claustre universitari en representació dels alumnes. Em va sorprendre fonamentalment d’aquell discurs un fet: la valentia de denunciar sense eufemismes les mancances i injustícies que es produïen a la comunitat universitària; una denúncia feta en públic i davant les persones que tenien la potestas política. Alguns dels lectors poden pensar que això té poc mèrit, i que actuar d’aquesta manera ve implícit en el càrrec de Síndic, però hom, que coneix bé les maneres de fer a la Universitat en determinats àmbits, va valorar en aquell moment, i a dia d’avui, amb perspectiva, encara més, el tarannà independent i valerós que va demostrar la Síndica. Així, és malauradament habitual que alguns membres de la comunitat universitària entenguin «vida acadèmica» com a sinònim de submissió al superior. Una submissió que es reflecteix després en la prepotència sobre el dèbil i l’obediència cega davant el poderós. Precisament per això crec que un dels grans objectius del nou equip rectoral ha de ser intentar acabar des de la valentia amb pràctiques que, escudant-se en una suposada autonomia docent de les àrees de coneixement, deriven cap a situacions injustes i apropades al nepotisme. És per això un dels grans reptes de la nostra universitat, i de la universitat espanyola en general, intentar eliminar els successius vincles de submissió feudal que, establerts en cascada, comencen en determinades càtedres i arriben al darrer contracte de professor ajudant.

El mandat de Montserrat Casas serà un mandat dificultós. Bona part dels reptes educatius universitaris d’aquest començament de segle els haurà d’afrontar el nou equip rectoral. Està pendent fer l’adaptació de la UIB a la recentment aprovada Llei orgànica d’universitats, implementar els nous plans d’estudis i culminar (o posar en marxa, segons com es miri) el procés de convergència universitària europea, redactar els nous documents de plantilla per a professorat i personal d’administració i serveis, com també dur a terme una autèntica política de qualitat en l’ensenyament universitari. A més, es parla darrerament de la creació de nous estudis i del fet que s’hagin d’afrontar obres d’infraestructura ben necessàries per al futur del campus: construcció de la biblioteca central i el paranimf, conversió del centre del campus en un espai per a vianants, com també reforma paisatgística integral d’aquest. A més, és necessari un fort impuls de la investigació i la docència. Esdevé imprescindible la promoció de nous instituts i centres de recerca de tipus interdepartamental i interuniversitari, com també donar salaris dignes i contractes estables als joves investigadors universitaris. Hauria de fer avergonyir el conjunt de la societat mallorquina que una institució pública com la UIB tingui investigadors que fan més de dotze hores de feina diàries, amb una llicenciatura realitzada i un doctorat acabat o a punt d’acabar, sense cap perspectiva estable de futur laboral i amb un sou inferior als mil euros cada mes. Amb aquesta política laboral s’engega les persones vàlides cap a l’estranger o cap al sector privat, i tot plegat provoca una fuga de potencial humà que ni la Universitat ni la societat mallorquina no es poden permetre. Finalment, el gran repte del nou equip rectoral serà establir un nou marc de relacions entre Universitat i empresa privada. Universitat i empresa són dos àmbits que han de dur a terme una retroalimentació mútua, sense que això sigui l’excusa, com han pretès en ocasions alguns, per dur a terme un procés de mercantilizació de la Universitat. Així, personalment pens que a l’alumne d’una universitat pública no se’l pot mirar mai com si fos un simple client.

Com es veu, els reptes són molts, i les dificultats també, per tant, no em queda més que desitjar-li a la Rectora i al nou equip rectoral tota la sort del món per construir una autèntica universitat del segle XXI.

Zapatero y "La Pantoja"

Angel Acebes, portaveu del PP, ha declarat que darrera de la detenció de Isabel Pantoja, coneguda "tonadillera", hi ha la mà del president del Govern espanyol, José Luis Rodíguez Zapatero. En declaracions a Europa Press, Acebes ha manifestat que " 'nadie' puede creer al Gobierno cuando se sostiene que el presidente, José Luis Rodríguez Zapatero, no conocía de antemano que la tonadillera Isabel Pantoja iba a ser detenida por supuesta implicación en el 'caso Malaya' ". A més, segons Acebes el President del Govern espanyol "ha resultado ser un "alumno aventajado" de la "época del felipismo". Una època que Acebes va associar amb la "corrupción y despilfarro"; afirmant tot seguit que "Felipe tuvo su caso de Lola Flores y Zapatero tiene el de Isabel Pantoja". Tot això, maldament sembli una broma, és cert. Sí, sí, l'oposició al Govern espanyol s'ha erigit en defensora de "tonadilleras" detingudes per suposats delictes fiscals i de blanqueig de doblers. El proper capítol no sé quin serà, però em supòs que podríen proposar substituir els debats a les Corts Generals per tertúlies estil "Aquí hay Tomate" i que les normes jurídiques, enlloc de publicar-se al BOE, es publiquin a Pronto, Diez Minutos y Qué me dices. Visca l'oposició de "charanga y pandereta"! (que almanco fa que ens divertim).

Plato de Jamón Gratis

"Todos los jueves día de la patria: Al pedir una consumición diga com firmeza "VIVA ESPAÑA" y degustará gratuitamente un platillo de jamón".

No comment. This is Spain.