No sóc ni de UM, ni na Maria Antònia Munar em cau simpàtica, però avui dematí, després de llegir El Mundo, m'he hagut de sol·lidaritzar amb la gent de UM. A un editorial, l'esmentat mitjà tracta d'una manera molt denigrant a la Presidenta del Consell de Mallorca. Si s'entra a n'aquest joc, aviat ens podrem posar amb l'estatura de Jaume Matas, o amb la panxa o no panxa que pugui tenir qualsevol altre candidat. Demanaria, per tot plegat, un poc de dignitat i fair play periodístic. Malauradament sembla, vistes com estan les coses, una tasca impossible:
Aunque la propaganda electoral da para exhibir poco, ya que las fotografías de la cabeza de UM al Parlament son sólo de su fino rostro de treinteañera y no de cuerpo entero, a ella se lo han aderezado de forma conveniente. Con sus mejillas de relucientes repelladas de maquillaje, el cabello pasado por las manos de Llongueras y con las arrugas de su rostro de cinco décadas estirado por el Photoshop, Munar ha aderezado su fotografía con unas perlas que no se encuentran en ninguna otra candidata. Para ella sencillez y discreción son algo ajeno, vulgar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada