Estadi Balear i Unió Europea

L' Ajuntament de Palma no s'ha torbat ni 24 hores en dir que no posarà un euro en la reforma de l'Estadi Balear. L'any 1999, l' Ajuntament de Palma va regalar al Real Club Deportivo Mallorca un estadi municipal que ens va costar als ciutadans més de 30 milions d'euros. Fou aquell "conveni" un precedent del que han fet ara amb el Palau de Congressos i Meliá Hoteles. A més, durant anys, les institucions públiques han regat al Real Mallorca amb milions d'euros d'ajuts públics, tant l'Ajuntament via "Trofeo Ciudad de Palma", com el Govern via IB3 i " Fundació Reial Mallorca, arribant, fa anys, a suposar pels mallorquinistes milions d'euros anuals d'ajuts públics. Ara a l' Atlètic Balears se'ns nega el pa i la sal. I tot això sense oblidar que l'Ajuntament té un conveni signat en el que es comprometia a mantenir l'Estadi Balear, un Estadi que va optar per clausurar-lo, per no haver de complir l'esmentat conveni signat quan jo era l'advocat del Club. Esper que l'actual directiva del Club sigui valenta i denunciï a la Unió Europea per vulneració del principi de competència a l'Ajuntament i a l'entitat mallorquinista a veure si la Unió les sanciona a tot dos. Real Madrid, Barcelona, Athletic de Bilbao, Osasuna, Valencia, Elche i Hércules ja estan expedientats per Brussel·les per motius semblants. A veure si des de Europa es fa justícia, ja que d'aquí no en treurem.

Compromés amb Compromís

Susana Díaz qualifica als companys de Compromís com a "izquierda inútil". Ara pot venir José Luis Rodríguez Zapatero a acusar-nos, als que no aguantam a na Susana Díaz, de criticar-la pel fet de ser "mujer y andaluza". Admir Compromís i admir a les seves valentes dones. Amb algunes d'elles he pogut coincidir des de fa anys en actes polítics diversos i puc dir, que, per mi, Mireia Mollà Herrera ; Mònica Oltra Jarque o Aitana Mas són exemples de dones combatives i d'esquerres, i ho són, precisament, perquè són l'antitesi del que representa Susana Díaz i la seva colla d'amigots de l'IBEX-35.

Mallorca Park

Au idò: gràcies a la saturació turística, els mallorquins haurem de pagar a partir d’ara per visitar els millors racons de la nostra pròpia illa. Ja som oficialment un parc d’atraccions. Welcome to Fabulous Mallorca Park.

 

Odontologia i classe obrera

Si tens 50.000 euros per pagar les matrícules, el teu fill/a podrà ser odontòleg a Mallorca. Sinó, no passarà de cambrera de pis o manobre de picapedrer; o haurà de fer una carrera a la UIB pública que no li agradi perquè els seus pares no tenen per pagar-li els 10.000 euros anuals de matrícula que val a la facultat privada d'odontologia de Mallorca; o per pagar-li l'estança a una de pública a la península. La privatització de l'ensenyament universitari avança a marxes forçades al nostre País. La inauguració d'aquesta facultat d'odontologia privada la fan dirigents polítics, entre grans rialles, que se'n diuen d'esquerres i que diuen defensar uns pretesos #acordspelcanvi. Esser d'esquerres és defensar la igualtat d'oportunitats i que els estudis universitaris siguin assequibles als fills de la classe obrera ✊✊✊. Sort que es va crear la Facultat de Medicina PÚBLICA a la UIB que sinó en tendríem una elitista i privada com planificava Bauzá. Ara ja només falta que aquesta Facultat PÚBLICA de Medicina que pagam els illencs, imparteixi les classes en català i tengui beques pels estudiants menorquins i pitiüsos. De ser així, per mi seria perfecta. Una universitat pública d'odontologia a preus assequibles pels fills de la classe obrera a les Illes, ja és un somni impossible.

Susana Díaz: "mujer y andaluza"

José Luis Rodríguez Zapatero diu que Catalunya té prejudicis contra Susana Díaz pel fet de ser "mujer y andaluza". No havia sentit estupidesa més gran en anys. Catalunya i tots els homes i dones d'esquerres del món estam en contra de Susana Díaz per no haver fet feina mai fora de la política i haver estat alliberada pel PSOE des de l'adolescència; estam en contra seva per haver participat d'un govern infestat de corrupció com és l'andalús; estam en contra seva per haver emprat la Junta de Andalucía com a instrument jurídic, enlloc d'acusació, de defensa, de Chávez i Griñán en el cas EREs; estam en contra seva per haver pegat un cop d'estat contra el SG del seu partit quan no li va seguir les seves ordres dretanes; i estam, sobretot, en contra d'ella per haver portat al govern, un altre cop, a Mariano Rajoy i al partit més corrupte del sud d'Europa: el PP, a través d'un pacte amb les elits econòmiques de les quals ella participa. Per tot això, i per moltes més coses, el esquerrans del món, i no només els catalans, estam en contra de Susana Díaz i de ZP.

Esport i nins

La mort d'un nin de 10 anys que corria a un circuit de karts demostra el despropòsit que és aquest Estat que en diuen Espanya i l'esport de competició en general. És una animalada deixar que NINS corrin a centenars de kilòmetres per hora jugant-se la vida. Per no parlar dels pares que somien en que el seu fill o filla les tregui de fer feina i les roben la infància fent-los somiar truites i explotant-los amb hores i hores d'entrenament. I no, per mi no és excusa que Jorge Lorenzo, Rossi o Fernando Alonso començaren així. Una vida d'un nin no té preu, i no es pot jugar amb ella.

Rent a Car i DRIAT

100.000 cotxes de lloguer a Mallorca, i pujant. El Govern de les Illes Balears reacciona estudiant un possible impost que no s'aplicaria en cap cas fins a l'any 2018. Un impost que, recordem, ja va "estudiar" el mateix José Ramón Bauzá fa 6 anys (cercau hemeroteques). Són cotxes que no paguen cap imposts a les Illes i, fins i tot el de circulació, ho tributen a Madrid (com no, a Madrid). I hi ha un element de la notícia que és per mi el més important: per poder dur els cotxes que vulguis a Balears simplement és necessari una Declaració Responsable d'Inici d'Activitat Turística (DRIAT). Molts no sabreu que és una DRIAT; una DRIAT és una aplicació de l'ultraliberal directiva europea Bolkenstein que venen fent des de fa anys els tècnics de la Conselleria de Turisme, emparada i institucionalitzada per la Llei del 2012, i que no es toca amb la nova llei presentada pel Govern "progressista". Duc anys de combat jurídic i judicial amb la Conselleria de Turisme contra les DRIAT, que, al meu entendre, són el gran mal d'aquest País en matèria turística. Seguim i seguirem. 

Instagram i Freud

Llegesc un estudi del Departament de Psicologia de la Universitat holandesa de Wageningen, publicat avui per la revista Magazine, que ha conclòs que el 83% dels addictes a les autofotos o selfies tenen una nul·la vida sexual. Els investigadors holandesos ja parlen de "autosexe mental puntuat" i d' "orgasmes mediàtics d'autoestima". No sé que en pensaria el mestre Freud de tot plegat...

AVE illenc

Els illencs hem pagat amb els nostres impostos un AVE que no podem gaudir. Els illencs hem de pagar dels nostres minsos pressupostos l'electrificació del tren de Manacor. Els illencs hem de veure com es va deixar caducar sense executar, sent Conseller Biel Company, el conveni ferroviari que intentava compensar el greuge patit en inversions ferroviàries. Els illencs hem de veure com no tenim connexió ferroviària amb Son Sant Joan, l'aeroport més saturat d'Espanya. Els illencs hauríem d'obrir els ulls d'una vegada i veure que SOM UNA COLÒNIA espoliada per Espanya, i començar a dir BASTA d'aquest saqueig. 

No me representen

Amb el que ha passat darrerament em queda ben clar que la "nova política" i els governs de "canvi" només han servit a Balears per ser una màquina de col·locació d'amics i coneguts, sense cap tipus de meritocràcia en molts de casos, així com per finançar amb contractes públics a determinades empreses que no sabem si serviran de porta giratòria quan d'aquí dos anys torni la dreta molt probablement a les institucions. Els #acordspelcanvi només han suposat la derogació de la normativa reaccionària de Bauzá, però el canvi de profunditat que necessitàvem ha estat nul en les polítiques públiques, manera de fer política i construcció d'un model alternatiu de País. En determinats aspectes, com per exemple el lloguer turístic, les decisions preses són inclús clarament involucionistes respecte al PP. La meva decepció és absoluta amb el panorama partidista illenc, i no en vull saber-ne absolutament res. He arribat a la conclusió que la política la faré, i l'hem de fer tots els que penseu com jo, des de les barricades, i denunciant dia a dia les INCOHERÈNCIES de qui es diuen "progressistes", ja que les institucions, amb les polítiques que impulsen, NO ENS REPRESENTEN. Jo, almanco vull deixar molt clar que ni em sent identificat, NI VULL QUE SE ME RELACIONI PERSONALMENT, amb el que fa la gent a qui votàrem fa 2 anys. Jo no puc donar suport a qui privatitza el Palau de Congressos i ho regala a una empresa hotelera; a qui impulsa l'autopista de Campos i el Segon Cinturó; a qui converteix una pretesa "ecotaxa" en un simple impost ordinari; a qui es nega a investigar l'espoli de Sa Nostra; a qui permet legalitzar urbanitzacions fora d'ordenació sense clavegueram; a qui vol legalitzar el lloguer turístic en plurifamiliars; o a qui pacta amb Rajoy la castellanització de la selectivitat... i moltes més coses que seria impossible d'enumerar. Els responsables d'aquestes, i moltes més polítiques que pens que són clarament reaccionàries són els partits dels #acordspelcanvi: PSOE, MÉS i PODEM. Crec que necessitam de nou ocupar places i carrer, dient que no ens representen; i que, en aquesta ocasió, l'ocupació estigui organitzada des del País i no sigui una còpia provinciana a la Plaça d'Espanya del #15M madrileny...

 

Palau de Congressos de Palma

El miracle dels pans i els peixos en versió capitalista. Allò que era deficitari fa 3 mesos quan s'havien de regalar casi 100 milions d'euros d'inversió pública a una empresa privada; passa a ser automàticament rentable després de l'adjudicació. Crec que s'haurien de començar a exigir responsabilitats polítiques, però sé que no es farà. Acords pel canvi?

Comparativa llei turisme

Comparativa de la Llei de turisme del PP de 2012 que prohibeix el lloguer turístic en plurifamiliars, i el projecte de llei del Pacte (PSIB, MÉS per Mallorca i Podem Illes Balears), d'aquest any 2017, que ho legalitza... Crec que ens queda molt per lluitar!

Llei del PP

Projecte de Llei del Pacte (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS)

Lloguer turístic en plurifamiliars

Un sol cartell, penjat pels inspectors de turisme de les Illes Balears a la seva Conselleria i publicat avui pel diari Ultima Hora Mallorca, resumeix el que serà la reforma de la llei de turisme de les Illes Balears en matèria de lloguer turístic: el que estava prohibit amb la llei del Partit Popular (lloguer turístic en plurifamiliars), una llei redactada, per més inri, per un ultraliberal neoconservador com és en Carlos Delgado, passarà a ser legalitzat amb la reforma del pacte de "progrés", sota l'excusa de la zonificació. Encara hi ha temps de rectificar durant la tramitació parlamentària, però no en tenc gaire confiança. És cert que no s'ha fet complir mai la llei del 2012, un dia en podem parlar, però crec que la solució no és, ni pot ser, la legalització generalitzada del lloguer turístic en plurifamiliars: això només portarà "més" massificació i saturació. Els #acordspelcanvi s'estan convertint en un nyerro històric, en aquest i en molts altres aspectes. No era això companys, no era això...

Funcionaris i tesis d'abril

Amb tot el que està passant, interessant recordar que Lenin, ja a l'any 1917 (ara es compleixen just 100 anys), va defensar com un dels primers actes revolucionaris dels bolxevics la limitació dels salaris dels alts funcionaris i l'eliminació del lloc de feina assegurat que tenien per tota la vida. Cap partit s'atreviria a defensar això avui a Espanya. I és més, la gran majoria de polítics professionals avui en dia, són alts funcionaris; el primer d'ells el president del Govern, Mariano Rajoy. 

"Entre las medidas a implantar por este futuro gobierno de consejos, Lenin mencionaba, entre otras, limitar la remuneración de los funcionarios públicos al salario medio de un obrero cualificado y hacerlos revocables en todo momento..."

Setmana Santa sevillana

Quan arriba la Setmana Santa m'agrada recordar un article del periodista Miquel Payeras que va aparèixer fa anys sobre els inicis de la "foresterització" de la Semana Santa mallorquina; i com, això de les caperutxes, fou una moda snob importada per les classes altes mallorquines intentant copiar a l'aristocràcia sevillana. Ahir, mentre veia a la processó del Dijous Sant com es cantaven "saetas" o es rompia el silenci constantment amb "Vivas" "al Cristo de la Sangre" (sempre en castellà, of course) hi reflexionava pensant si consentirien els andalusos que els mallorquins anàssim a ballar boleros enmig de les processons sevillanes. Per una altra banda, la manca de fe i l'espectacle era evident per part d'un percentatge difícil de xifrar dels participants, amb cofrares que a mitja matinada estaven en un manifest estat etíl·lic molt poc compatible amb la reflexió teològica. En tot cas, m'agrada recordar el fragment de l'article (ja no es pot trobar on line), sobre com apareixen les caperutxes a la Setmana Santa mallorquina, ja que te força importància històrica. 

"Importació sevillana 

Fins a final del segle XIX les confraries organitzaven les respectives processons com volien o podien. No existien normes generals. En el cas de les Palma -i cal suposar que passava el mateix a la resta de capitals dels Països Catalans- no es permetien les caperutxes ni es desfilava uniformat ni res semblant al que ara és tan conegut. Els fidels feien la processó en silenci portant el pas, i res més. Però, de sobte, tot canvià. En dóna fe de la muda el diari La Almudaina, el qual se sorprenia en la seva edició del Diumenge de Pasqua del 1896 perquè a les processons dels dijous i divendres anteriors s'hi havien vist "nombroses caperutxes", quan l'any anterior "no s'hi veié cap penitent amb el vestit amb caperutxa". Què estava passant? Ho conta el mateix diari quan explica que el 1895 un "grup de patricis" -és a dir, senyors d'alta classe social- de Palma s'havien desplaçat a la capital andalusa, Sevilla, per assistir a les processons tan famoses que allà se celebraven. Quedaren tan gratament impactats que trobaren que seria una molt bona idea presentar el projecte d'organitzar a Palma les desfilades religioses de Setmana Santa a la manera sevillana. Així ho feren. I pel resultat cal suposar que tant el bisbe com les confraries que existien aleshores els feren cas. Així es pot deduir pel que diu El Liberal Palmesano després de les desfilades del 1897, a les quals havia comptat "537 processionaris organitzats en associacions i amb caperutxa". La premsa benestant se sorprenia davant l'èxit de la moda importada d'Andalusia. Tanmateix, cada any anava a més. Ho explica, altre pic, La Almudaina: "Fou extraordinari el nombre de caperutxes que es veren" desfilant el 1898. Els tres següents anys l'assistència de caperutxes va ser tan massiva que l'autoritat religiosa decidí donar permís perquè a partir del 1902 les confraries s'anassin organitzant definitivament seguint el model sevillà. És a dir, en associacions uniformades, amb els penitents amb el vestit de caperutxa i amb els símbols i passos respectius. Aquell any només va sortir una confraria seguint la nova moda, la de la Creu de la Calatrava -que actualment és la més antiga de les 33 que desfilen a la capital balear-, però ben aviat la seguiren d'altres que es formaren a posta, mentre que totes les tradicionals acabaren per reconventir-se a la moda sevillana o desaparegueren".

Divendres Sant republicà

Per primera vegada que jo recordi, el Divendres Sant coincideix amb el 14 d’abril, aniversari de proclamació de la II República Espanyola. L’any passat vaig tenir l’oportunitat de ser-hi quan a l’obertura de la fossa de Porreres es va trobar el cos d’un dels republicans afusellats a la vila porrerenca que portava un rosari, que s’havia conservat, sobre el pit. Vaig fer la foto que adjunt i que per mi va ser colpidora i tot un símbol dels milers i milers de catòlics esquerrans i republicans que foren assassinats pels feixistes. Veurem si es pot identificar amb les proves de l’ADN la identitat d’aquest màrtir republicà i catòlic. A més, recordar que a Balears patírem l’afusellament d’un prevere per haver ajudat a perseguits republicans, intentant salvar-los la vida: era mossèn Jeroni Alomar Poquet. En pare Poquet, tal i com recordaren el supervivents, celebrava, sent ell també pres, missa diària a la presó de Ca’n MIr fins que l’afusellaren al cementiri de Palma. Davant el revisionisme maniqueu en el que s’identifica al franquisme amb el catolicisme, i al republicanisme amb l’ateisme, reivindicar, en aquest Divendres Sant republicà, la memòria de tots aquells catòlics que moriren a mans del feixisme per defensar la república. Descansin en pau.

¡A mí la legión!

Algú les hauria d'explicar a n'aquesta tropa que foren els legionaris els que crucificaren a Crist; i que és un sacrilegi anar a un acte religiós cristià exhibint armes... Però bé, poc es pot esperar d'un grup militar que té com a lema, des de l'any 1936, "viva la muerte y muera la inteligencia". El més vergonyós de tot és que les autoritats religioses d'Andalusia permeten i incentiven aquesta aberració teològica. 

Miquel Comas

Hi ha dies en què hom es sent orgullós d’exercir d’advocat. Després de 2 anys de feina, 3 causes judicials obertes a jutjats diferents, 11 vistes judicials, i 6 sentències, de les quals 5 han estat favorables, i la que parcialment no ho era avui l’ha revocada l’Audiència Provincial estimant el meu recurs d’apel·lació, crec que podem dir que podem començar a veure llum al final del tunel en aquest dur camí que ha passat en Miquel Comas Oliver. Ha estat i és un plaer i un honor ser l’advocat d’en Miquel; que a més d’ex-alumne meu, és veïnat meu de Son Ferriol, i, a més, company de correries i curolles polítiques i filosòfiques. Per consell professional meu no farem cap tipus de declaració pública fins que no sigui ferma la sentència (es pot recórrer en casació) i després farem una valoració conjunta dels tres processos judicials interposats de forma paral·lela contra en Miquel, reclamant-li desenes de milers d’euros d’indemnitzacions, amb les lògiques implicacions personals i polítiques que varen suposar. Esperem poder tancar definitivament aquest difícil mal tràngol quan abans millor i poder dedicar-nos en veure-nos amb en Miquel a parlar de l’Escola de Frankfurt (tot i que jo, com a clàssic, sóc més den Horkheimer i ell és més den Habermas) o en elucubrar, amb un cafè al davant, conspiracions i estratègies polítiques futures per construir una societat més justa.

Consultors, contractes i Loquillo

Molt interessant article de Sabino Méndez, un dels pares del rock espanyol dels ’80. Compartesc determinades coses del mateix, i discrep amb altres. De tot plegat, per mi, el més rellevant és el paper que cita de les “consultores” i com per generar negoci i guanys personals creen una opinió publicada que en ocasions es radicalment diferent de l’opinió pública. I no obstant això, aquests “consultors”, aconsegueixen bones subvencions i contractes públics. I pel que es veu darrerament, a Balears, de consultors i de contractes n’hem anat ben servits… 

“Te gustará saber que me puse en contacto con la autora del análisis en que se sustentaba el artículo para entender cómo una denuncia se puede interpretar como apología. Me encontré a una persona joven, bienintencionada, que tenía 10 años cuando sucedieron los hechos y que ignoraba todos los detalles. Nos entendimos bien. Pero me llamó la atención un rasgo: dirigía su propia consultora de estudios de género y serán esos temas los que llevarán el pan a su mesa los próximos años”.

Article publicat al Diario de Mallorca del dia 6 d'abril de 2017, pagina 30:

75 anys

Diario de Mallorca

Els balearicos celebram enguany el 75 aniversari de la nostra fusió, que no de la nostra fundació, ja que l'Atlètic Balears va néixer, fundat per obrers de Palma i amb el nom de Mecànic FC, el 14 de novembre de 1920, com bé li agrada recordar sovint al doctor en història i amic Manel Garcia. Quan un celebra un aniversari, li entra, forçosament la nostàlgia. Es mesclen, sovint, en aquesta recordança, les dades oficials i els records personals; uns records que esdevenen sovint en la sintonia de fons de la pròpia vida. 


Per mi, com per molts, l'Atlètic Balears és, per damunt de tot, un sentiment. Un sentiment nascut de les vivències viscudes darrera aquest humil club al llarg de moltes dècades. L'ATB, per mi, és el record d'acudir a l'Estadi Balear de nin de la mà del meu padrí Guillem. L'ATB, per mi, són més de trenta anys de soci, i deu de directiu, la majoria, patint molt. L'ATB, per mi, són les llegendes del Bar Passatge i els horabaixes de vent i pluja a l'Estadi Balear. L'ATB, per mi, són les cròniques detallades dels nostres majors, contant fins el darrer detall de cadascun dels gols que havia marcat Máximo Mosquera trenta anys abans de què jo nasqués. L'ATB, per mi, són les Olimpíades Populars, el vaixell Ciutat de Barcelona, i els jugadors que moriren al front de Belchite defensant la legalitat republicana. L'ATB, per mi, és l'orgull d'haver tingut de directius, durant el franquisme, a uns socialistes valents com foren els germans García Peñaranda, i de president a un catalanista orgullós com fou en Jaume Planas. L'ATB, per mi, és l'orgull de no haver tingut mai de president a cap falangista porrerenc de camisa blava i pistola al cinturó. L'ATB, per mi, és que el nostre himne digui: "...entre noltros no hi ha classes socials, l'amor al Balears és l'única condició...". L'ATB, per mi, és sentir cantar als supporters mallorquinistes: " ...llega la peste, llega el balearico, de la autopista de meterse un pico...". L'ATB, per mi, és el blanc-i-blau per fora, i el roig per dins. L'ATB, per mi, és ser qui som i representar a qui representam. L'ATB, per mi, és emocionar-me pel fet de pertànyer a un club que és real enlloc de reial. L'ATB, per mi, és la imatge de la policia nacional, vestida encara de color marró, protegint a l'afició baleàrica a la sortida del Lluís Sitjar entre els insults mallorquinistes. L'ATB, per mi, és el pont de la via de cintura ple a vessar de gent travessant-lo fugint de la seva misèria diària per anar a veure amb il·lusió els diumenges a un club molt humil en l'aspecte econòmic, però molt gran en valors. L'ATB, per mi, és l'olor de l'herba banyada recent regada de l'Estadi abans del començament dels partits. L'ATB, per mi, és Gloria Gaynor, cantant I will survive per l'escardada megafonia de l'Estadi Balear. L'ATB, per mi, és en Tomeu Bonet dient amb veu forta i potent: "Benvinguts a l'Estadi Balear". L'ATB, per mi, és la imatge den Valentín i en Bernat Yllana col·locant la gespa aixecada al descans dels partits. L'ATB, per mi, són les cròniques al diari Baleares de Gabriel Genovart, el nostre Matías Prats mallorquí. L'ATB, per mi, és un horabaixa de diumenge, en una època en que no s'havia inventat encara internet, aferrat a un transistor esperant que el periodista es dignés a donar el resultat al camp de Los Pinos d'Alaior. L'ATB, per mi, són els partits jugats a les tres de l'horabaixa davant la falta d'il·luminació nocturna. L'ATB, per mi, és Domingo Noguera amb un maletí de cuiro i uns comptes que mai sortien. L'ATB, per mi, és en Jaume Fuster servint refrescos a un bar que havien construït amb les seves mans els pares dels nins del futbol base. L'ATB, per mi, és Rafel Pericàs exercint de delegat de camp, i el renou metòdic dels cotxes passant de fons per la via de cintura. L'ATB, per mi, és Pep de la Torre, assumint una presidència que no volia assumir ningú en una llotja en la que no es volia asseure ningú. L'ATB, per mi, és Miquel Salas fent miracles esportius fitxant jugadors que no sabíem com podríem pagar. L'ATB, per mi, és Fernando Miró suant i patint mentre un entrenador anomenat Benigno Sánchez intentava capgirar la història sense aconseguir-lo. L'ATB, per mi, són les befes dels mallorquinistes cridant " nosotros en primera, y vosotros contra el "B"". L'ATB, per mi, és el gol de Nando Ramón contra el Guernika, en un Estadi Balear ple a vessar, que trencava amb trenta anys de malefici. L'ATB, per mi, és l'abraçada amb en Toni Arnáiz a l'Estadi José Antonio Elola de Tudela plorant per aquells que no havien pogut viure aquell miraculós ascens. L'ATB, per mi, és el penal inexplicable de Martín Mantovani que va estroncar el camí a un paradís anomenat segona divisió. L'ATB, per mi, és el meu estimat i tantes vegades enyorat Miquel Arnáiz davant la seva tenda de La Rambla comentant amb qualsevol que passés per allà i el volgués escoltar les grandeses, i sobretot misèries, del nostre petit gran Club. L'ATB, per mi, és Revolta cantant el "mai caminaràs sol" pels aeroports de mitja Espanya. L'ATB, per mi, són companys com en Jeroni Tegla, que és i serà l'electricitat imprescindible pel funcionament del club; i amics com en Joan Lluís Vives, intentant quadrar amb tranquil·litat metòdica uns nombres, que sempre esdevenien en deficitaris. I, per últim, l'ATB, per mi, és i serà sempre, molt emotivament, en Fernando Crespí, que ens va retornar la il·lusió i els "dies de glòria" a tots els balearicos. Un Fernando a qui l'ATB li va fer perdre molts de doblers, però que li va fer guanyar, en forma de germans blanc-i-blaus, una gran família.

* Doctor en Dret, advocat i exdirectiu de l´Atlètic Balears

Coca Cola

Que en el dia en què es presenten els PGE tothom parli de què els senadors de Podemos beuen Coca-Cola el mateix dia que demanen el seu boicot, demostra el patètic nivell a què ha arribat la política i el periodisme espanyol. Com diria el meu admirat Unamuno, entre els “huns” i els altres, estam ben arreglats. Aviat tendrem a Belén Esteban de diputada o senadora. Temps al temps.

Autopista d'Inca

Impressionants fotos de Joan LLompart Torrelló sobre la repressió policial contra l'ecologisme a Mallorca: una durant una càrrega de la Guàrdia Civil contra les protestes contra la construcció de l'autopista d'Inca; i una altra sobre les manifestacions contra l'autopista de Llucmajor. La tercera, me l'ha proporcionada Conxa Fortesa i mostra la manifestació contra l'autopista d'Inca just abans de la càrrega policial que va reflectir Torrelló. Les arrels no neixen del ciment!

Manifestació contra les obres de l'autopista d'Inca

Manifestació contra les obres de l'autopista de Llucmajor

Manifestació contra l'autopista d'Inca just abans de la càrrega policial

Violència domèstica

Ahir començaren les Gran Lligues de beisbol als USA, un esport al que en sóc molt aficionat (digau-me freaky). El cas és que la MLB ha optat per sancionar a tot jugador que estigui relacionat amb episodis de violència de gènere, digui el que digui la justícia ordinària, ja que consideren que perjudica greument la imatge de l'esport qualsevol episodi de violència contra les dones. El primer sancionat, el pitcher dels New York Mets, Jeurys Familia ho ha estat per 15 partits. Talment com en el futbol, en que les directives, i les aficions, surten a defensar a mort als seus "ídols" quan són detinguts per episodis de maltractament domèstic.

Voltes futbolístiques

Hem viscut una setmana en la que l’ Atlètic Balears hem presentat els actes del 75 aniversari de la nostra fusió; començant a presentar els actes, a més, a la què va ser la meva escola des de els 6 fins al 18 anys: el Col·legi Sant Antoni Abat (una escola a la què, quan jo hi anava, era un niu de mallorquistes i jo, pràcticament, l’únic balearico); i, una setmana, a més, en la que, segons me consta, s’han posat de forma discreta les primeres passes per la reforma de l’Estadi Balear. El Club viu un dels moments més estables dels seus gairebé 100 anys d’història (i que l’Atlètic Balears tengui estabilitat, jo que n’he viscudes de tot color com a directiu a n’aquesta casa, sí que és històric!). No em queda més que, avui, mirar mentre degust el cafè, les portades dels diaris i pensar en les voltes que dóna la vida, i la importància que és ser humils… ja que qui se’n riu dels altres, tard o d’hora, el destí li torna la befa amb interessos. Arrieros somos, y en el camino nos veremos.