Canvis polítics a Japó i Alemanya

A Japó el Partit Liberal, que duia 50 anys governant, ha perdut les eleccions. Entren en el govern, amb una victòria històrica, el Partit Demòcrata, que ja ha anunciat que farà coalició (fora necessitar-ho) amb el més esquerranosos membres del Partit Socialdemòcrata. Els principals elements programàtics que han contribuït a una victòria del centre esquerra japonès són qüestions que a l'Europa occidental les tenim ja com a conquestes intocables. Així, la revolució dels demòcrates japonesos es basa en què els treballadors puguin tenir vacances, en una millora de les pensions, o en què els estudis de batxillerat siguin gratuïts (la vertebració d'una gran universitat pública gratuïta sembla una quimera impossible al Japó). Tot plegat ens hauria de fer pensar que som molt afortunats amb l'Estat social que tenim a Europa.

A Alemanya, a tres Estats federals la dreta d'Àngela Merkel ha patit un seriós retrocés. A més, el partit de l'Esquerra (Die Linke) de Lafontain i Els Verds alemanys han pujat com l'escuma, a l'hora que els socialdemòcrates del SPD s'han mantingut. Tot plegat apunta a què si hi ha voluntat socialdemòcrata hi pot haver un govern d'esquerres a aquests länders. En tot cas, també es pot donar un pacte SPD i CDU per excloure l'entrada dels postcomunistes de l'Esquerra i de Verds als govern federals. En aquest sentit, sempre m'ha cridat l'atenció aquesta "responsabilitat d'Estat" del que han fet gala els socialdemòcrates de tot el Món en múltiples ocasions per intentar excloure els seus rivals de més a l'esquerra de tasques governamentals. Sense anar més enfora, tenim a l'Estat espanyol una situació de la qual la gent no s'enrecorda: A Navarra governa el PP amb el suport tàcit del PSOE ja que els socialdemòcrates espanyols es negaren a governar amb l'esquerra nacionalista de Nafarroa Bai. Després, els populars espanyols els hi tornaren el favor fent a Patxi López president d'Euskadi.

El tren d'Alcúdia

Es veu que un dels temes de debat del mes de setembre serà el traçat del tren d'Alcúdia. L'Ajuntament defensa el traçat per l'Albufera d'Alcúdia, mentre que la Conselleria de Mobilitat proposa, després d'uns llargs estudis tècnics, construir la via aferrada a l'actual carretera d'Alcúdia. Fora ser expert en la matèria, i com a simple ciutadà ecologista, si me donen a triar entre que una nova infraestructura de transport passi al costat d'un parc natural o d'una via asfaltada, la resposta la tenc clara. En tot cas, sembla que si l'Ajuntament s'oposa de forma frontal al traçat es poden invertir el doblers en altres projectes. En aquest sentit, una ruta que es fa de cada cop més imprescindible és la construcció d'una nova via de tren que uneixi Palma amb Llucmajor-Campos-Santanyi, passant, si fos possible, per Son Llàtzer, Son Ferriol i Son Sant Joan. A ben segur que seria un línia fortament rentable si suman els usuaris dels transport regular interpobles i els de la línia 14-15 de l'EMT. A més, aquest tren cobriria una ruta completament alternativa al traçat dissenyat pel tramvia de la Badia de Palma, oferint una major velocitat degut al menor número d'aturades als usuaris que volguessin un servei express per anar a l'aeroport. Crec que, com a mínim, és una idea a pensar.

Sentència sobre l'Estatut de Catalunya

Segons les filtracions que surten del Tribunal Constitucional, sembla que l'alt tribunal espanyol es carregarà bona part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut de Catalunya fou aprovat pel 88% del Parlament de Catalunya, ratificat per la majoria absoluta de les Corts espanyoles, i tornat a ratificar en referèndum pel 73,9% del poble català. Ara, anys després de què es vengui aplicant l'Estatut sense cap tipus de problema, ni jurídic ni institucional, sembla que 12 magistrats espanyols poden tomar l'Estatut i crear una greu crisi institucional. Aquests 12 magistrats han estat elegits, com no, pels grans partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, repartint-se els nomenaments per quotes partidistes. A on queda la democràcia i el principi de separació de poders quan 12 persones, nomenades a dit políticament, són capaces de destruir la voluntat de tot un poble manifestada a través dels seus representants i ratificada per referèndum?

Divisa

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida,
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"

Divisa
Maria Mercè Marçal

PS. Començ un apartat d'entrades al blog amb poemes que, en certa manera, van vinculats a la meva vida. Aquest poema, de Maria Mercè Marçal, ho recordo imprès a un antic pòster del BEI penjat a la delegació d'estudiants de l'edifici Ramon Llull. Ha plogut ja d'aquella època meva d'estudiant en què, a mitjans dels anys noranta, deambulava pel campus, formant la meva ideologia, ple d'il·lusions i començant una militància que ja no he deixat mai.

Televisió a imitar?

Fernando Colomo està gravant una sèrie per Telecinco en la qual 7 nines de quart d'ESO decideixen quedar-se embarassades al mateix temps. La sèrie es basa en un fet real esdevingut als Estats Units no fa gaire. Vist l'efecte crida que sol fer la televisió, i la tendència que tenen els menors a imitar allò que veuen per ella, no sé si és la millor idea posar-se a donar idees a les nines de quart d'ESO sobre quedar-se embarassades. Un embaràs en menors d'edat sol ser sempre un autèntic drama i molt més si parlam d'edats tan primerenques. La televisió, que és per llei un servei públic (tant la de capital privat com la de titularitat pública) no hauria de cercar morbositat com a element bàsic per augmentar l'audiència. Ara passa tot el contrari i resulta trist veure com les sèries juvenils mostren comportaments de la joventut, interpretats per actors adults que es fan passar per adolescents, que no són, ni molt manco, patrons de comportament a imitar.

Justícia, 35 anys després

A Argentina, 35 anys després es comença, de forma tímida, a fer justícia. Cinc militars i un policia de la dictadura argentina dels anys setanta han estat condemnats a presó per haver matat a un al·lot de 15 anys, Floreal Avellaneda, ara en fa 35. Quin delicte havia comès aquest al·lot? Ser comunista. Han passat tres dècades i mitja per a què s'hagi pogut fer justícia. En el cas espanyol, i per fer una comparança, fa més temps que va morir el dictador Francisco Franco i no s'ha plantejat en cap moment jutjar als botxins d'aquella dictadura. Alguns d'ells inclús ostenten a dia d'avui càrrecs públics i mantenen cotxos oficials. Tot i això, els polítics i jutges espanyols es passegen per Amèrica llatina amb supèrbia, donant preteses lliçons de democràcia i defensa dels drets humans.

Real Mallorca Madrid

El Real Mallorca SAD ja torna a ser madrileny. Després de la primera etapa del Grupo Z, el Real Mallorca torna a ser propietat d'una empresa de la capital d'Espanya. Ho ha comprat un grup inversor i farà amb ell el que li vengui de gust d'ara cap endavant. No fa gaire els pocs que denunciàvem el tracte de favor que rebia aquesta empresa esportiva per part de les institucions balears érem contínuament criminalitzats i qualificat d'"antimallorquins". No negaré el meu caràcter de soci i directiu de l'Atlètic Balears, i és òbvia l'antipatia mútua que sempre hem tengut barralets i balearicos. No obstant això, crec que la crítica contra la manera de fer i actuar del futbol professional està per damunt de fílies i fòbies futbolístiques concretes. Així, trobo un escàndol el que s'està pagant dins el mercat futbolístic en una època de crisis, i trobo més escandalós els continus ajuts públics que reben tots els clubs de futbol professionals. El Real Mallorca SAD és una societat anònima com qualsevol altre i ha de rebre el mateix tracte administratiu que totes les empreses de les Illes, sense cap favoritisme per part de les Administracions Públiques. Així, i per posar un exemple, imaginau-vos com es fregarien les mans aquests madrilenys si s'hagués concedit per part de l'Ajuntament de Palma el pelotazo que suposava la construcció de les torres projectades per Vicente Grande i el seu consell d'administració a l'estadi municipal de Son Moix.

Sous de vergonya

En una època en la qual la immensa majoria de la població ho està passant malament surt la notícia que els directius de telefònica es repartiran 9,2 milions d'euros en accions, ingressos afegits als seus ja milionaris sous. Aquestes coses han de fer obrir els ulls a la ciutadania davant la injustícia innata del sistema capitalista. Es pot permetre un Estat amb quatre milions d'aturats aquest insult a la intel·ligència col·lectiva? A més, aquests ingressos addicionals es sumen a un sou "base" del president de la companyia que pot superar d'"inici" els vuit milions d'euros anuals. I recordem que aquests doblers surten, entre d'altres coses, d'unes tarifes de manteniment de línia de les quals no ens podem escapar i de tenir un dels ADSL més car d'Europa.

El capitalisme necessita ser controlat i l'interès social de la propietat, reconegut a l'article 33 de la Constitució espanyola, ha de prevaldre sobre l'avarícia de vuit o nou privilegiats. S'ha de lluitar per fer perdre els privilegis d'aquells que viuen a costa de l'esquena dels que ho passen econòmicament malament.

Una parte significativa (9,4 millones, el 8,4% del total), se la reparten nueve personas: los tres consejeros ejecutivos y seis altos directivos.
Alierta, uno de los ejecutivos mejor pagados de España, aunque su sueldo no es público (algunas estimaciones lo cifran en casi 8 millones al año)