Aquesta setmana s'ha produït un nou escàndol en relació a l’expresident Aznar. Així, la Cadena Ser ha publicat les factures que demostren que s’han destinat a prop de 700.000 € de doblers públics per promocionar la medalla que, a títol individual, volia aconseguir el gran amic de George Bush el senyor Aznar. A més de consideracions morals i polítiques, prou òbvies, aquests fets també poden tenir serioses conseqüències jurídiques. D’aquesta forma, molt probablement, s’hauria pogut cometre un delicte de malversació de cabdals públics a més d’un delicte de falsedat documental. Con dic, fets prou greus i que necessiten una ràpida resposta per part de les autoritats judicials i polítiques.
24 de juliol 2004
18 de juliol 2004
Els papers del senyor Aznar
L’ex–president del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet unes importants declaracions a l’emissora colombiana Ràdio Caracol. Així, el dirigent popular ha insinuat que se n’havia duit a casa seva documents secrets en relació als atemptats de dia onze de març. La notícia l’ha recollida en aquests termes el diari electrònic Vilaweb:
L'ex-president espanyol, José María Aznar, admet que es va endur documents del CNI: L'ex-president espanyol, José María Aznar, ha admès que es va endur documents del CNI referents a la investigació de l'11-M. Aznar ha fet aquestes declaracions en una emissora de ràdio colombiana, Radio Caracol.
De confirmar-se, això és un acte gravíssim. El senyor Aznar estaria cometent un delicte penal. Esperem que la fiscalia es posi en marxa i aclareixi els fets, processant, si es necessari, a l’ex–president. Al marge de les conseqüències jurídiques que suposa un robatori de documentació oficial i secreta hi ha una qüestió ètica–política de major substància. De ser veres les seves declaracions, l’actuació del polític popular implica una visió patrimonialista del càrrec públic. Això és impensable en democràcies avançades. Però aquí, en assumptes de papers, ja en tenim tradició: qualcú se’n recorda ara de la vergonya del papers de
PS Pels despistats, posso l’article del Codi Penal del 1995 que seria d’aplicació al senyor Aznar si fos processat:
Artículo 413.
La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, sustrajere, destruyere, inutilizare u ocultare, total o parcialmente, documentos cuya custodia le esté encomendada por razón de su cargo, incurrirá en las penas de prisión de uno a cuatro años, multa de siete a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años.
10 de juliol 2004
Un govern i un bordell
PS:
Enllaç al bordell
Llibre de visites del bordell (hi ha signat qualque mallorquí).
07 de juliol 2004
ERC-PSM
05 de juliol 2004
ERC i l’assemblearisme
Bé doncs, aquest cap de setmana ERC ha celebrat el seu congrés i ha estat força polèmic. El caporals del partit volien imposar que a partir d’aquest congrés els pròxims que es celebressin no fossin per un sistema assembleari, sinó que estassin conformats per delegats. Això suposaria que no hi poguessin participar al congrés tots els militants que ho volguessin, sinó que només tinguessin accés, veu i vot els delegats triats prèviament en eleccions o assemblees primàries. Dissabte, contra tot pronòstic i després d’un profund debat, les bases del partit han tomat la iniciativa de la cúpula directiva. Així, per 628 vots front a 498, els pròxims congressos continuaran sent conformats per assemblees de militants. Com element simbòlic, l’esmena de rebuig als delegats la va defensar un militant anònim i sense cap sou ni càrrec: Marc Marsal. A més, i com instrument d’aprofundiment democràtic, s’ha establert que els càrrecs de president i secretari general seran elegits mitjançant sufragi universal. I com afegit, un 10 per cent dels afiliats podran convocar referèndums sobre els grans temes que afectin al partit. D’aquest forma, i en una època en què les direccions dels partits fan el que volen, ERC continua, seguint la seva vella tradició esquerrana, en una actitud anormalment democràtica i partitipativa.