ERC i l’assemblearisme

Una de les gran diferències que històricament han existit entre els partits de dreta i els d’esquerra s’havia situat en el sistema de participació de la militància en les decisions del partit. Així, l’esquerra havia vingut fonamentada en un esquema assembleari i participatiu de les bases del partit en les decisions de transcendència que poguessin afectar a la formació. Així, l’història socialista s’ha forjat sobre interessants i conflictius congressos. Podríem recordar, en el segle XIX, el Congrés d’Efurt que marcaria el futur del l’SPD alemany i del socialisme en general. També hem de citar el II Congrés del Partit Socialdemòcrata Rus, celebrat l’any 1903, que culminaria en l’escissió del partit en bolxevics i menxevics. El PSOE tingué en el Congrés de Suresnes una renovació essencial que possibilità la seva renaixença després de quaranta anys d’ofuscació.

Bé doncs, aquest cap de setmana ERC ha celebrat el seu congrés i ha estat força polèmic. El caporals del partit volien imposar que a partir d’aquest congrés els pròxims que es celebressin no fossin per un sistema assembleari, sinó que estassin conformats per delegats. Això suposaria que no hi poguessin participar al congrés tots els militants que ho volguessin, sinó que només tinguessin accés, veu i vot els delegats triats prèviament en eleccions o assemblees primàries. Dissabte, contra tot pronòstic i després d’un profund debat, les bases del partit han tomat la iniciativa de la cúpula directiva. Així, per 628 vots front a 498, els pròxims congressos continuaran sent conformats per assemblees de militants. Com element simbòlic, l’esmena de rebuig als delegats la va defensar un militant anònim i sense cap sou ni càrrec: Marc Marsal. A més, i com instrument d’aprofundiment democràtic, s’ha establert que els càrrecs de president i secretari general seran elegits mitjançant sufragi universal. I com afegit, un 10 per cent dels afiliats podran convocar referèndums sobre els grans temes que afectin al partit. D’aquest forma, i en una època en què les direccions dels partits fan el que volen, ERC continua, seguint la seva vella tradició esquerrana, en una actitud anormalment democràtica i partitipativa.