L’ex–president del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet unes importants declaracions a l’emissora colombiana Ràdio Caracol. Així, el dirigent popular ha insinuat que se n’havia duit a casa seva documents secrets en relació als atemptats de dia onze de març. La notícia l’ha recollida en aquests termes el diari electrònic Vilaweb:
L'ex-president espanyol, José María Aznar, admet que es va endur documents del CNI: L'ex-president espanyol, José María Aznar, ha admès que es va endur documents del CNI referents a la investigació de l'11-M. Aznar ha fet aquestes declaracions en una emissora de ràdio colombiana, Radio Caracol.
De confirmar-se, això és un acte gravíssim. El senyor Aznar estaria cometent un delicte penal. Esperem que la fiscalia es posi en marxa i aclareixi els fets, processant, si es necessari, a l’ex–president. Al marge de les conseqüències jurídiques que suposa un robatori de documentació oficial i secreta hi ha una qüestió ètica–política de major substància. De ser veres les seves declaracions, l’actuació del polític popular implica una visió patrimonialista del càrrec públic. Això és impensable en democràcies avançades. Però aquí, en assumptes de papers, ja en tenim tradició: qualcú se’n recorda ara de la vergonya del papers de
PS Pels despistats, posso l’article del Codi Penal del 1995 que seria d’aplicació al senyor Aznar si fos processat:
Artículo 413.
La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, sustrajere, destruyere, inutilizare u ocultare, total o parcialmente, documentos cuya custodia le esté encomendada por razón de su cargo, incurrirá en las penas de prisión de uno a cuatro años, multa de siete a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada