Raja

Són aficionats del Raja Casablanca1949, l'equip de la classe obrera marroquina cantant després d'haver guanyat el derbi per 1 a 0 al seu etern rival del Wyhad, l'equip monàrquic, nacionalista i de les classes altes del Marroc. Hi ha una altra manera d'entendre el futbol més enllà de l'egocentrisme mercenari del futbol europeu. I aquests aficionats ho fan, en plena dictadura... d'admirar. 

"Ells (Wyhad) gastaren milions en el seu equip 

i viuran amb nosaltres una cosa que no oblidaran 

no t'involucris Govern 

arribarem fins a la final amb ells 

anit passarem comptes 

no ens importen les conseqüències 

només Déu sap que passarà 

Okacha (la presó de Casablanca) o l'ambulància 

la vida per nosaltres ja és un cementiri 

Sr. policia escolti'm que li contaré tot això 

és una vella rivalitat des de temps de la colonització francesa 

Ells, traïdors, feren del futbol un negoci 

i els seguidors del Raja som cavallers però perillosos 

no ens importen les conseqüències 

només Déu sap què passarà... 

LA VIDA PER NOSALTRES JA ÉS UN CEMENTIRI!"

"Ooh Ooh Ohh

a qui m'he de queixar

em queix al Déu Suprem

Ooh Ooh Ohh

només ell sap del meu sufriment

passam moments durs al nostre País

demanant misericòrdia

que Déu ens protegeixi

Ells, el Govern, ens drogaren amb el haixixs de ktama

ens deixaren com a orfes

sereu jutjats el dia del Judici

talents que heu destruït per culpa de les drogues

com voleu que brillin?

Heu robat tots els diners del País

i li heu donat als estrangers

heu destruït a tota una generació

heu matat la passió

heu començat la provocació..."

Mediocràcia

Mediocracia: Cuando los mediocres llegan al poder: Una lectura imprescindible!

"La mediocridad en nuestro tiempo ya no es deplorada, sino promovida. Se ha convertido en un sistema".

"La mediocridad está en la naturaleza de casi todos los políticos actuales y el régimen que dibuja su ensayo se sostiene sobre esa nueva política convertida en una «cultura de gestión», en la que nuestros dirigentes se limitan a manejar los problemas de ayer y en la que se desprecia cualquier pensamiento crítico o cualquier reflexión a largo plazo, porque sólo se autoriza lo normativo, la reproducción, las afirmaciones mecánicas de lo evidente".

«Los mediocres se organizarán para adularse unos a otros, se asegurarán de devolverse los favores e irán cimentando el poder de un clan que irá creciendo atrayendo a sus semejantes: Es un círculo vicioso».

"El sistema no quiere a un maestro que no sepa ni usar la fotocopiadora, pero menos aún aceptará a un maestro que cuestione el programa educativo tratando de mejorar la media".

Sant Crist dels Hortolans

Sant Crist dels Hortolans. Església de Sant Miquel de Palma. Cada un dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Crist, el dels hortolans (pagesos) estava a una Sala de Juntes ubicada al mateix Carrer de Sant Miquel. Quan es varen abolir per part dels Borbons els gremis tradicionals (1834-1836) el gremi d'hortolans va haver de desaparèixer, i els seus bens foren requisats. El Crist dels Hortolans va passar a l'església veïnada de Sant Miquel i encara hi perdura amb gran devoció popular, tot i que molt poca gent en sap el seu origen. Recentment ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, a qui prestaven especial devoció els treballadors del gremi, al temps que presidia assemblees i actes públics gremials. Algunes d'aquestes imatges religioses centenàries, després de la prohibició borbònica dels gremis, encara es conserven. El Sant Crist dels Blanquers es conserva a l'església de Santa Fe; el Sant Crist dels Boters, a l'església de Sant Joan de Malta (molt aprop de La Llotja); el Sant Crist dels Gerrers, a l'església del Socorr; el Sant Crist dels picapedres, a la de Sant Sebastià; el Sant Crist dels Pescadors, roman ara a l'església de Santa Creu; el Sant Crist dels Traginers, primer va romandre a l'església de Sant Antoni, i, un cop derruïda aquesta, va acabar a Son Roca. Altres Sant Crists, curiosament, i és una cosa que hauria d'investigar, anaren a parar a la Part Forana: per exemple, el Sant Crist dels Fusters, a l'oratori de Sant Blai de Campos; o el Sant Crist dels Sabaters, que va acabar a Santa Maria del Camí. Són, tots ells, una mostra d'una Mallorca arrelada en l'Edat Mitjana que fou víctima del liberalisme econòmic amiguista i mal entès que aplicaren els Borbons durant el segle XIX acabant amb les nostres tradicions seculars.

Menors i TV

La televisió pública de les Illes Balears IB3 l'ha tengut i el té en nòmina des de fa anys. A una entrevista a Ultima Hora Mallorca els seus pares reconegueren que té l''infant uns ingressos fixos provinents d'IB3 que els hi gestionen els progenitors.

Ara ha pegat el gran bot a les TV estatals via youtube. Tot plegat serveix per a què, a canvi d'una mòdica quantitat me suposo, en facin negoci i befa tots plegats del menor; i, de pas, de la nostra llengua; de la nostra cultura; de la nostra pagesia; del nostre món rural; i, en definitiva, del nostre País.

Esper que Movistar+ i, especialment IB3 com a televisió pública que és, tinguin, per fer el que fan, la pertinent autorització de la Conselleria de Treball i de la Fiscalia de Menors, tal i com exigeix l'article 4 de la LO 1/1996 i l'article 3 de la LO 1/1982. Seria molt greu, i fins i tot podria ser delictiu, que emprassin l'imatge d'un menor amb finalitats comercials, sense l'autorització del Ministeri Públic i de l'autoritat laboral.