24 de gener 2021
16 de gener 2021
Paraules que fan avergonyir
En menys d'un minut de televisió emès per IB3 Notícies l'entrenador del meu equip ha dit que la decisió de la RFEF de suspendre el partit contra el DUX Internacional de Madrid per neu és un "CACHONDEO"; al temps que és una "PUTADA"; "una MERDA"; i que a pesar de tot competiran de "PUTA MARE". Sense entrar a la qüestió de fons, he de dir que per les formes del míster m'he empegueït, i que, a cap categoria que jo recordi (i jo he estat directiu amb l'equip a regional preferent) no havíem tingut mai un entrenador del primer equip que parlés així, i crec que ni és la imatge de club que ens mereixem molts d'afeccionats, ni tampoc és l'exemple que hem de donar als milers de nins que segueixen els nostres colors...
11 de gener 2021
Estat d'alarma i classes universitàries
Des de dimecres no me podré reunir amb ningú que no sigui de la meva família. En canvi, dos pics a la setmana m'he de reunir amb 71 alumnes de la UIB, de 71 famílies diferents, durant hores dins una aula, amb ben poca ventilació i sense gaire distància entre ells.
Crec que el Govern hauria d'haver suspès la docència presencial a totes les Illes Balears, tal i com ha fet aquesta setmana el govern britànic, alemany i holandès.
08 de gener 2021
Amazon i el comerç local
Participació al programa "Bon Dia" d'Ona Mediterrània del dia 8 de gener de 2020.
07 de gener 2021
Saint Raimon de Penyafort
Avui, 7 de gener, és Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats en general, i, en especial, dels advocats catalanoparlants.
Mestre de mestres en l'àmbit del Dret; conseller de Jaume I; assessor de diversos Papes; col·laborador de Sant Tomàs d'Aquino i estretament vinculat a Mallorca (lloc a on se li atribueix la comissió d'un dels seus miracles més famosos...), la seva obra jurídica, en especial les Decretals, va marcar la història del pensament jurídic durant vuit segles (les Decretals estaren vigents des del segle XIII fins a l'any 1917...).
Com és habitual, sent insigne jurista, català universal, i estretament vinculat a Mallorca, Sant Raimon de Penyafort és un gran desconegut pel gran públic. Bé està recordar-ho.
Se li atribuiren a Sant Raimon molts miracles en vida que han tingut una gran repercussió iconogràfica, especialment el de la “transferetació” o travessada miraculosa del mar des del port de Sóller al de Barcelona per les aigües del Mediterrani quan durant la reconquesta de Mallorca, després d’haver amonestat sant Ramon de Penyafort el rei Jaume I per la seva vida massa llicenciosa, l’amenaçà de retornar a Barcelona si no es corregia; el rei molest, ordena que ningú gosés embarcar cap sacerdot ni religiós sense un explícit manament reial. Davant d’aquesta negativa sant Ramon anà al port de Sóller, i en comprovar el manament reial afectava tots els ports mallorquins, el sant desplegà la seva capa damunt de l’aigua, convertí el gaiat en arbre i els escapularis de vela i el Sant Crist de timó, i s’adreçà vers Barcelona on arribà sà i estalvi després de set hores de navegació, tal com ho recorda una antiga oració litúrgica per a la festa de Sant Ramon: “per maris undas mirabiliter traduxisti” i tal com ho recull, també, el text d’uns goigs molt populars: “No és fragata, no, / ni galera armada, / que n’és Sant Ramon / que ha fet un miracle!”
Amazon i el comerç local
Article publicat a la pàgina 22 del Diario de Mallorca del dia 7 de gener de 2021.
Amazon i el comerç local
Antoni Bennàssar Moyà[1]
El Nadal de l’any 2020 ha estat un Nadal caracteritzat per l’increment espectacular del comerç electrònic, i, en especial, de les compres efectuades pels consumidors a grans plataformes multinacionals del comerç electrònic com poden ser Amazon o Aliexprés. Aquest increment de les compres a grans multinacionals del comerç electrònic per part dels consumidors ha provocat l’alarma del sector del petit comerç local que està vivint els seus pitjors moments. La crisi sanitària provocada per la COVID19, i la conseqüent crisi econòmica que ha dut parella, ha generat un canvi sense precedents dels hàbits dels consumidors; uns consumidors que s’han llençat en massa durant els darrers mesos a la compra on line, en clar perjudici al comerç local de proximitat. Tot plegat ha generat manifestacions poc heterodoxes per part dels comerciants, tal i com fou la pública oposició de la patronal AFEDECO a què Amazon creés un centre de repartiment logístic al polígon industrial de Son Morro de Palma. Aquestes actituds patronals contràries a les multinacionals de la distribució, simplistes al meu entendre, no són més que una nova manifestació de la vella ideologia luddista. El nou luddisme patronal del segle XXI acusa als centres logístics de la ruïna econòmica que pateix el comerç illenc, de la mateixa manera que els sindicalistes anglesos del segle XIX acusaven a les màquines de vapor de la taxa d’atur obrer. El problema del petit comerç local és, al meu modest entendre, molt més profund. Les causes de la desfeta del petit comerç local són múltiples, i s’han d’analitzar amb detall totes elles. Així, al meu parer, la crisi del comerç local illenc es podria resumir en les deu causes següents:
1.- La manca d’informatització i de distribució logística dels petits comerços: quin percentatge dels petits comerços tenen pàgines webs atractives, àgils, còmodes i ràpides per vendre els seus productes als consumidor directament on line competint amb les grans plataformes? Quants d’ells tenen un canal logístic de distribució porta a porta que sigui gairebé gratuït pel consumidor?
2.- La manca d’aparcament i/o transport públic als centres de les ciutats: entrar a una gran ciutat de les Illes Balears, si vius fora d’ella, es converteix en un calvari. No tenim un transport públic àgil i barat; i, al mateix temps, es persegueix per part de les autoritats al cotxe privat amb restriccions circulatòries i multes. Pel consumidor de “fora porta” és molt més còmode entrar a una web, comprar un producte i que t’ho duguin a ca teva, que no agafar el cotxe i passar el calvari d’entrar a la ciutat i pagar aparcament.
3.- La proliferació dels grans centres comercials: la culpa de la crisi del petit comerç no ve només provocada per les compres fetes pels consumidors a Amazon o Aliexprés. Poc es parla darrerament de l’impacte que ha tingut sobre el comerç local de les Illes Balears la construcció de centres comercials com poden ser Porto Pi Centre; Fan Mallorca Shopping; o Mallorca Fashion Outlet. Per no parlar de les gran superfícies comercials: Alcampo; Brico Depôt; Carrefour; Decathlon; El Corte Inglés; Eroski; Kiabi; Leroy Merlin; Media Markt; Primark; Toys 'R' Us; etc.
4.- El frau de llei que és, en si mateixa, la mal denominada “economia col·laborativa”: les grans empreses distribuïdores de comerç electrònic s’aprofiten freqüentment d’un frau de llei generalitzat, utilitzant per distribuir els seus productes a falsos autònoms i a personal extern subcontractat, que fan feina sense cap tipus relació laboral permanent amb l’empresa mare. D’aquesta forma, les multinacionals redueixen al mínim els costos laborals en comparació al comerç tradicional de proximitat. Tot això passa impunement i sense que les autoritats i els sindicats de treballadors facin absolutament res per canviar la situació. El dumping social és la base que permet bona part de la rendibilitat de la “nova economia”.
5.- La fiscalitat: com ens anirien les coses als ciutadans i a les multinacionals del comerç electrònic si tinguéssim una fiscalitat que obligués a què els productes que es venen aquí per internet haguessin de pagar íntegrament els seus impostos aquí, provingués el producte d’on provingués? I de l’impost de societats que paguen aquestes societats multinacionals, i del lloc a on el paguen, ja millor que ni en parlem... El dumping fiscal és la base que permet bona part de la rendibilitat de la “nova economia”.
6.- La flexibilitat horària: el petit comerç ha batallat durant dècades per evitar l’obertura dels comerços en diumenges i festius. Una hipotètica ampliació dels horaris comercials del petit comerç ha xocat sempre, entre altres factors, amb un conveni col·lectiu laboral del sector de profunda rigidesa, que contrasta amb la flexibilitat laboral que solen tenir pactada les grans superfícies en els seus convenis col·lectius propis. Les grans plataformes electròniques, per no tenir, no tenen habitualment ni conveni col·lectiu negociat ni treballadors directament empleats. De forma paradoxal, el consumidor té també ell de cada cop més uns horaris laborals intempestius que fan que demandi poder comprar en les hores que li queden lliures, siguin aquestes les que siguin; sent aquest motiu el que fa que el consumidor opti, de cada vegada més, per la compra a distància. Amazon ho té clar i està impulsant a nivell mundial l’entrega de les seves comandes a punts de recollida fixes, automatitzats i d’obertura 24 hores/ 365 dies any, que permeten que el consumidor pugui anar a recollir els productes comprats en qualsevol moment del dia o de la nit sense que hagi d’estar pendent del repartidor de la companyia.
7.- La diferenciació del producte: el comerç local s’ha de caracteritzar, al meu entrendre, per vendre un producte preferentment manufacturat, de producció local a ser possible, i fortament especialitzat. Poca gent anirà a comprar a una botiga un producte genèric fabricat a Àsia si ho pot comprar exactament igual per internet a un millor preu i que li duguin a la porta de casa seva.
8.- La llengua: anar a una botiga i que m’atenguin en la meva llengua és, per mi, un plus; i n’estic cansat d’anar darrerament a comerços de tota la vida, i haver de girar la llengua perquè el dependent no m’entén. M’he trobat durant la darrera dècada un fenomen nou creixent: dependents que no m’entenen si em dirigesc a ells en mallorquí, al temps que atenen al client del costat en anglès i alemany. Tant de bo molts de botiguers haguessin tingut un poc més de cura del client indígena aquests darrers anys, ja que solem ser els clients més fidels.
9.- El preus dels lloguers: la liberalització dels preus del arrendaments comercials, executada l’1 de gener de 2015, ha esdevingut en una desfeta pel comerç tradicional. Aquesta liberalització ha estat el fruit de l’aplicació plena d’un Reial Decret aprovat inicialment pel “socialista” ministre d’economia Miguel Boyer l’any 1985 (Reial decret-Llei 2/1985, de 30 d’abril, sobre mesures de política econòmica); un Reial Decret que ha estat posteriorment mantingut per la resta de governs de tots els colors polítics que l’han succeït. La implementació completa d’aquest Reial Decret ha provocat que s’hagi produït des de l’any 2015 un increment brutal dels preus dels lloguers dels locals comercials que ha fet que una bona part dels comerços tradicionals no hagin pogut assumir l’increment del preu del lloguer imposat pels propietaris, havent hagut de deixar el local que ocupaven i tancar el negoci.
10.- “Consejos vendo y para mí no tengo”: conec un parell de botiguers que es passen el dia flastomant en contra d’Amazon, i, al temps, no aturen de rebre paquets al seu domicili particular amb l’etiqueta de “prime”. No és el mateix receptar que prendre.
