Mons. Sebastià Taltavull i Palestina

Ahir vespre a La Seu, davant el Sant Crist de La Sang, el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va denunciar el genocidi que pateix el poble palestí amb les següents paraules:

"A Palestina, la seva terra, són assassinats persones majors, dones, infants, joves, homes de tota edat... més de 30.000: és la nova crucifixió que pateix Jesús".

El bisbe Taltavull torna a ser, un altre cop, més valent que bona part de la casta política mallorquina. Orgull de bisbe.

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

 Guillem Agulló fou assassinat als 18 anys per una banda de neonazis. El seu assassí material, Pedro Cuevas, només va complir 4 anys de presó i ha estat posteriorment candidat a les eleccions municipals en diverses ocasions a les llistes de partits feixistes. Anys després, Cuevas tornà a ser detingut per pertànyer a un grup paramilitar nazi (operació Pánzer contra el nazisme), sent finalment absolt per una mala instrucció policial de la causa. Ara, PP i VOX eliminen tots els reconeixements públics a Agulló al País Valencià com a víctima del nazisme, iniciant-se inclús, a petició de VOX, la retirada de la dedicatòria d’un carrer a la ciutat de València. La causa d’aquesta “damnatio memoriae” de la dreta espanyolista contra Agulló? La podeu veure al vídeo 👇🏼: segons VOX, Agulló no es mereix cap reconeixement públic pel seu assassinat ja que era un “pancatalanista”. Algú s’imagina què passaria si uns regidors de Bildu fessin llevar el nom d’un carrer dedicat a Miguel Angel Blanco al·legant que aquell pobre al·lot assassinat per ETA era un “espanyolista” i no es mereix cap tipus de reconeixement? Probablement, el regidor que fent de portaveu ho digués seria automàticament detingut per apologia del terrorisme. A l’inversa, i en quant als que fan des de càrrecs públics apologia indirecta del nazisme i dels seus actes terroristes, queda tot sempre totalment impune. Maleïda “transició”…

Atlètic Balears i la seva història

El pitjor de l'actual CD Atlético Baleares no és la penosa situació esportiva del primer equip masculí, sinó la pèrdua d'identitat i la negació de la nostra història, amb la conseqüent desafecció dels aficionats i pèrdua continuada de massa social. La negació per part de l'actual propietat de l'any 1920 com a data de fundació del Club, i dels nostres orígens obrers, n'és la màxima expressió d'aquest desdibuixament històric. Justament aquesta setmana he pogut adquirir aquesta joia: una publicació de l'any 1951 a la revista CORT amb motiu del primer ascens de l'equip a Segona Divisió A. El text, ho diu tot: 

""La semilla plantada en tierra fértil y con continuos cuidados llega a fructificar". Así también la semilla del "Baleares" sembrada por unos entusiastas deportistas en NOVIEMBRE DE 1920, ha llegado por fin a la espléndida realidad del fruto maduro, alcanzado en Julio de 1951. 

Han sido necesarios 31 años de desvelos, sinsabores, tristezas y alegrías, derrotas y victoriaspara llegar a esta ansiada II División Nacional. La modestia deportiva y económica del "Baleares", no le permitió seguir el camino rápido de otros equipos, que antes de él alcanzaron su ansiada meta..."