Una Universitat del segle XXI

Article publicat al diari Ultima Hora dia 10 de maig de 2007:

Una universitat del segle XXI
Antoni Bennàssar Moyà

Aquests dies ha estat notícia la Universitat de les Illes Balears a causa de la presa de possessió de la nova Rectora, la doctora Montserrat Casas. Un canvi de Rector sempre és una fita cabdal per a qualsevol institució universitària, i en aquest cas, per moltes raons, més encara. La primera dada innovadora d’aquesta presa de possessió és que Montserrat Casas és la primera dona que assumeix el càrrec de Rectora de la nostra universitat. En un moment en el qual s’està produint una feminització de l’ensenyament universitari, amb majoria d’alumnes dones en molts d’estudis, que la màxima autoritat de la UIB sigui una dona és, per si mateix, un detall remarcable. Abans de presentar-se a les eleccions rectorals, a Montserrat Casas se la coneixia pel fet d’haver estat Síndica de Greuges de la nostra universitat. En aquest sentit, el primer record personal que tenc de la nova Rectora és el d’un brillant i contundent discurs expositiu de la memòria anual de la Sindicatura que vaig poder escoltar en primera persona gràcies al fet que era membre del Claustre universitari en representació dels alumnes. Em va sorprendre fonamentalment d’aquell discurs un fet: la valentia de denunciar sense eufemismes les mancances i injustícies que es produïen a la comunitat universitària; una denúncia feta en públic i davant les persones que tenien la potestas política. Alguns dels lectors poden pensar que això té poc mèrit, i que actuar d’aquesta manera ve implícit en el càrrec de Síndic, però hom, que coneix bé les maneres de fer a la Universitat en determinats àmbits, va valorar en aquell moment, i a dia d’avui, amb perspectiva, encara més, el tarannà independent i valerós que va demostrar la Síndica. Així, és malauradament habitual que alguns membres de la comunitat universitària entenguin «vida acadèmica» com a sinònim de submissió al superior. Una submissió que es reflecteix després en la prepotència sobre el dèbil i l’obediència cega davant el poderós. Precisament per això crec que un dels grans objectius del nou equip rectoral ha de ser intentar acabar des de la valentia amb pràctiques que, escudant-se en una suposada autonomia docent de les àrees de coneixement, deriven cap a situacions injustes i apropades al nepotisme. És per això un dels grans reptes de la nostra universitat, i de la universitat espanyola en general, intentar eliminar els successius vincles de submissió feudal que, establerts en cascada, comencen en determinades càtedres i arriben al darrer contracte de professor ajudant.

El mandat de Montserrat Casas serà un mandat dificultós. Bona part dels reptes educatius universitaris d’aquest començament de segle els haurà d’afrontar el nou equip rectoral. Està pendent fer l’adaptació de la UIB a la recentment aprovada Llei orgànica d’universitats, implementar els nous plans d’estudis i culminar (o posar en marxa, segons com es miri) el procés de convergència universitària europea, redactar els nous documents de plantilla per a professorat i personal d’administració i serveis, com també dur a terme una autèntica política de qualitat en l’ensenyament universitari. A més, es parla darrerament de la creació de nous estudis i del fet que s’hagin d’afrontar obres d’infraestructura ben necessàries per al futur del campus: construcció de la biblioteca central i el paranimf, conversió del centre del campus en un espai per a vianants, com també reforma paisatgística integral d’aquest. A més, és necessari un fort impuls de la investigació i la docència. Esdevé imprescindible la promoció de nous instituts i centres de recerca de tipus interdepartamental i interuniversitari, com també donar salaris dignes i contractes estables als joves investigadors universitaris. Hauria de fer avergonyir el conjunt de la societat mallorquina que una institució pública com la UIB tingui investigadors que fan més de dotze hores de feina diàries, amb una llicenciatura realitzada i un doctorat acabat o a punt d’acabar, sense cap perspectiva estable de futur laboral i amb un sou inferior als mil euros cada mes. Amb aquesta política laboral s’engega les persones vàlides cap a l’estranger o cap al sector privat, i tot plegat provoca una fuga de potencial humà que ni la Universitat ni la societat mallorquina no es poden permetre. Finalment, el gran repte del nou equip rectoral serà establir un nou marc de relacions entre Universitat i empresa privada. Universitat i empresa són dos àmbits que han de dur a terme una retroalimentació mútua, sense que això sigui l’excusa, com han pretès en ocasions alguns, per dur a terme un procés de mercantilizació de la Universitat. Així, personalment pens que a l’alumne d’una universitat pública no se’l pot mirar mai com si fos un simple client.

Com es veu, els reptes són molts, i les dificultats també, per tant, no em queda més que desitjar-li a la Rectora i al nou equip rectoral tota la sort del món per construir una autèntica universitat del segle XXI.