Afamat de justícia, i sense poder dormir, acudesc, com gairebé sempre, a la poesia; a la poesia d'un mestre republicà algaidí, represaliat i expulsat de la docència acusat de ser republicà i catalanista: Pere Capellà; en "Batle" de malnom. Ara que els neofeixistes de PP-PSOE-Cs volen tornar a fer purgues de mestres a l'educació per motius ideològics a les escoles, tal i com feren amb en Pere en el seu dia, que no el deixaren tornar a ensenyar per evitar que els alumnes poguessin ser "adoctrinats" per un catalanista, m'agrada recordar la seva poesia que, sens dubte, ha marcat la meva vida.
“Jo vull esser capità
dels desheredats del món
i amb els morts de fam anar
pertot… No m’importa a on.
Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.
I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l’esperança
de tots els desesperats.
I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar..."
Mingo Revulgo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada