Jiménez de Asúa

Es deia Luis Jiménez de Asúa. Va néixer a Madrid a l'any 1889 i va morir l'any 1970 a l'exili de Buenos Aires. Jiménez de Asúa ha estat el més gran penalista espanyol de tots els temps. Jo, personalment, vaig descobrir la seva obra durant l'any 2000 mentre començava a preparar la meva tesi doctoral. Jiménez de Asúa, doctor en Dret amb una tesi sobre el sistema de penes, va ampliar els seus estudis a les millors universitats de França i Alemanya. Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid des de l'any 1918, durant la dictadura de Primo de Rivera (pare) va renunciar a la seva càtedra en solidaritat amb Miguel de Unamuno que havia estat represaliat per les seves critiques al Rei Alfons XIII. El mateix Jiménez de Asúa, després de ser separat de la seva càtedra, seria desterrat per la monarquia durant l'any 1926 a les illes africanes Chafarinas, domini colonial espanyol, en represàlia per la seva militància republicana. Afiliat durant l'any 1931 al PSOE, fou elegit diputat per Granada a les Corts Constituents de la II República. Jiménez de Asúa va ser president de la comissió que va elaborar la Constitució republicana, i, temps després, és nomenat pel govern republicà director del Institut d'Estudis Penals, sent l'impulsor del Codi Penal de la II República (1932). Després de les eleccions de febrer de 1936 és elegit vicepresident de les Corts, i, el mes de març d'aquell mateix any, pateix un atemptat comès per pistolers de Falange, en el que aconsegueix salvar la vida, i en el que mor la seva escorta. Esclatada la guerra civil, la dictadura el separa de la seva càtedra de Dret Penal de la Universitat Complutense, havent de partir de cap a l'exili. Argentina acull a Jiménez de Asúa en l'exili, país a on exercirà de catedràtic de Dret Penal fins a la seva mort. Es converteix, durant aquells anys, en el penalista més important a nivell internacional de la seva època, i el seu "Tractat de Dret Penal", compost per 7 toms, s'ensenya a gairebé totes les universitats de sistema jurídic continental europeu. A l'any 1962, Jiménez de Asúa és nomenat president de la República Espanyola a l'exili, càrrec que ostentarà fins a la seva mort. 

Jiménez de Asúa representa una saga de catedràtics que foren represaliats, patiren exili, i les separaren de les seves càtedres per la seva fidelitat a la república i al socialisme. Jo, malauradament, he conegut una universitat d'una altra època molt diferent: una universitat en la qual ja no hi ha catedràtics con Jiménez de Asúa, sinó que, just al contrari, hi abunden els aprofitats s'afiliaren en el seu moment al PSOE per arribar a catedràtics. Així, sempre recordaré una frase que vaig sentir dir fa anys durant una conferència a l'actual Ministre de Política Territorial i Funció Pública, Sr. Miguel Iceta: "En España catedrático es, quien de cinco votos tiene tres" (referint-se que als tribunals de càtedres hi ha cincs catedràtics que són els que elegeixen per cooptació als nous catedràtics de la matèria). Idò això.