La reforma de la llei del menor està en els titulars de tots els mitjans de comunicació darrerament. Sembla que l'augment de la repressió és la única forma de combatre els problemes que poden tenir els adolescents amb la justícia. Darrera cada infracció comesa per un menor hi sol haver un cúmul de problemes que l'han dut a delinquir. Intentar, ja sigui amb menors o amb adults, atribuir a un simple canvi de lleis la solució de tots els problemes és un greu error. És cert que la resposta fàcil i demagògica és intentar vendre a l'opinió pública que un enduriment de les penes implicarà una reducció dels índexs d'inseguretat però, tal i com demostra la criminologia un pic i un altre, això no és així. Qui comet un delicte, quan ho fa, no sol pensar en les conseqüències, i molt manco si el delicte que comet és greu. En matèria de menors, la situació encara és més complexe. Així, darrera cada menor infractor hi ha un fracàs col·lectiu del conjunt de la societat. A més, hem de veure darrerament, de forma vergonyant, com es fan judicis anticipats a menors, vulnerant el principi de presumpció d'innocència, per part de determinats mitjans de comunicació. Aquests mitjans s'investeixen de la toga judicial i condemnen a cop de titulars a menors d'edat, sense ser conscients del mal que fan a aquests adolescents. Tothom és innocent fins que es demostri el contrari i, a més, si parlam de menors, els protegeix el dret a la intimitat de forma especial. D'aquesta forma, el dret penal de menors protegeix per igual, en aquest sentit, a víctima i agressor. Els menors ni poden ser jutjats pels diaris ni es pot donar cap dada personal seva que els pugui perjudicar en un futur. Tant de bo aquest principi es complís sempre, però l'ètica de determinats mitjans cau en ocasions davant el sensacionalisme i un intent d'augmentar les tirades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada