Llegesc amb tristesa als diaris locals que s'ha detengut a una dona a Ca'n Picafort per haver comès un presumpte avortament il·legal que ha acabat amb la vida d'un fetus de cinc mesos. Al marge dels detalls macabres i escabrosos, que tant agraden als mitjans de comunicació, hi ha una realitat molt trista al darrera de tot plegat. La qüestió de l'avortament afecta a la intimat ètica i moral de cadascú, i és molt mal de fer expresar grans plantejaments maximalistes que siguin fàcilment extrapolables a una determinada ideologia o segment de la població. Dir, en tot cas i des de una reflexió estrictament jurídica, que tenim una legislació extremadament hipòcrita en aquest assumpte. Cínicament, si aquesta mateixa dona (pobre, immigrant i sense papers) hagués tingut doblers suficients per anar-se'n a una clínica privada de Barcelona i pagar la "tarifa" estipulada, no li hagués discutit mai ningú res, ho hauria fet tot "legal". Aquesta és la hipocresia social que ens toca viure, si tens doblers la interrupció de l'embaràs és "legal" (tal i com ho anuncien als diaris públicament les clíniques privades), i si ets pobre, en canvi, estàs cometent un delicte. Com sempre, el Dret tendeix a protegir als rics i a perseguir als pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada