Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,

i la seva pau no es mudava;

i qui d'uns ulls d'amor sotjant la seva gorga brava

no hi ha vist terrejar l'engany.

I qui estima els seus dies l'un

per la vàlua de l'altre estima,

com les parts iguals d'un tresor mesurat;

i qui no va a l'encalç del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera,

on el passat, insaciable que és,

ens lleva fins l'esperança,

casta penyora de la treva que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:

que deixa els rems i, ajagut dins la frèvola barca,

de cara als núvols, mut, s'abandona

a una aigua serena.

Poema 6

Estances

Carles Riba