En uns dies en què esteim rebent forts atacs des de determinats col·lectius i mitjans de comunicació sobre la suposada catalanització del sistema educatiu illenc m'agradaria recordar unes dades que va publicar, fa quatre anys, el meu amic i col·lega Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu, a la Revista Llengua i Dret (número 38, 2002, pàgines 19 i següents). El professor Colom fa un repàs, en un interessant article científic titulat La llengua catalana en l'adminstracio de justícia de les Illes Balears, de la situació lingüística de la Facultat de Dret de la UIB. Les dades són certament colpidores. Professors que donin les classes en català, dividits per àrees, són els següents: Departament de Dret Públic (Dret Administratiu, 4 professors; Dret Constitucional, 5 professors; Dret Internacional Públic, 3 professors; Dret Financer, 1 professor) Departament de Dret Privat, dos únics professors a l'area de coneixement de Dret Mercantil. En total, només hi ha 5 àrees de les 15 que composen la Facultat que ofertin classes en català. El número de professors sobre el total que donen les classes en català és d'un 17 %. A Catalunya, a les facultats de Dret, l'ús de la llengua oscila entre un 45% i un 78 %. A més, i des de una perspectiva històrica, entre 1986, any d'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, i 1993, any en què es començaren a donar classes en català a la Facultat, no hi va haver ni un sol professor que donés classes en la llengua pròpia. Con es veu, la UIB, i en concret la Facultat de Dret, és un focus de catalanisme i normalització molt perillós...
4 comentaris:
Molt interessant l'estadística. És evident que com més minsa és la presència del català a les facultats de Dret, més li costa al ciutadà ser atès en la seva llengua a molts àmbits de l'Administració que donen feina a llicenciats en Dret. Per tant, no es garanteix la igualtat davant la llei amb tot el que sixò significa per a l'exercici dels drets civils.
De 8 assignatures que he fet durant el meu primer curs de Dret a la UIB, només una ha estat íntegrament en català, la meva llengua.És una pena, perquè em perjudica. Tota la meva vida, he anat a escoles amb català, el meu nivell d'escriptura "era" molt bo (dic "era", perquè sé que l'estic perdent) i vulgui o no vulgui, de cada dia anar a classe i que sigui amb castellà, tots els apunts amb castellà,els examens...es nota.
Hola! Se sap com està la situació 6 anys després??? La conjuntura és molt similar per no dir pitjor...
Per què comparau sa situació amb Catalunya?? Vos considerau catalans, mallorquins renagats????
Això és una comunitat BILINGÜE i tothom pot xerrar en sa llengooooooooooo (si, llengo) que vulgui. Això siii que és llibertat, però bueno ... se veu que vos agraden ses dictadures...
Publica un comentari a l'entrada