Un poc de teologia

Aquest blog s'està convertint a mesura que avança en un petit calaix de sastre. Una de les meves aficions menys conegudes és la teologia. Avui és notícia als mitjans de comunicació el fet de què som dia 6 del mes 6 de l'any 6 del mil·leni. Tot això, a la càbala, suma 666, el número de l'anticrist. Bé idò, i aquí ve el sentit d'aquest post pels despistats, resulta que aquesta atribució d'un número determinat a l'àngel caigut no és arbitrària sinó que prové de l'apocalipsi de Sant Joan, el darrer llibre del nou testament. Així, reproduesc el fragment en qüestió:

L'altra bèstia enganya els pobladors de la terra

11 Després vaig veure una altra bèstia que pujava de la terra; tenia dues banyes com les de l'Anyell, però parlava com un drac.
12 Té tota l'autoritat de la primera bèstia i l'exerceix en representació seva, i fa que la terra i tots els qui l'habiten venerin la primera bèstia, aquella que es va guarir de la ferida mortal.
13 Opera tan grans prodigis que fins i tot fa baixar foc del cel a la terra davant de tothom,
14 i enganya els pobladors de la terra amb els prodigis que li ha estat autoritzat de fer, subordinat a la bèstia, i mana als habitants de la terra que dediquin una imatge a la bèstia que ha sobreviscut a la ferida d'espasa.
15 També li fou permès d'infondre vida a la imatge de la bèstia, de manera que la imatge de la bèstia pogués parlar, i li fou autoritzat d'imposar la pena de mort a tots aquells qui no vulguin adorar la imatge de la bèstia.
16 I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front,
17 a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom.
18 Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis.

Apocalipsi de Sant Joan, 13:11-18