"Qué pena ver las fotos de Scola brillando con sus puños dorados, con su reloj de oro, con su crucifijo de oro, con su manto rojo púrpura y su sombrero de tres picos, rigurosamente rojo. Me pregunto si alguien vestido así podría entrar en el cenáculo o pegaría mejor en la corte de Nabucodonosor, entre los sátrapas y los eunucos de corte".
Paolo Farinella, conegut com el capellà roig de Gènova, referint-se a Angelo Scola, clergue ultraconservador membre de "Comunió i Liberació", nomenat recentment cardenal de Milà pel Papa.
Des de fa molt de temps es ve parlant d'un cisme silenciós en el si del catolicisme. De cada vegada hi ha més distància entre les bases cristianes (laics i clergues) i l'alta jerarquia eclesiàstica. A més, en moltes ocasions, uns i altres no es mesclen. Jo admir, ho he dit sempre, als clergues que, formant part de l'església de base, duen a terme una tasca social de primer ordre. Així, bona part del teixit d'assistència social concertada a Balears roman en mans de religiosos i religioses fent, en la majoria d'ocasions, una feina excepcional. Aquesta és l'autèntica esglèsia. L'altre, la que desfila sota pali, promou la beateria, organitza grans i costoses celebracions, es passeja en cotxes blindats i dirigeix grans imperis empresarials és, al meu entendre, de tot menys fidel a l'esperit evangèlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada