02 de març 2009

Eleccions autonòmiques

Eleccions a dues "comunitats històriques", Galícia i Euskadi. Els dos grans partits espanyols estan contents. Sembla que han pogut eliminar el darrer govern autonòmic que rompia el panorama bipartidista de la política espanyola. Tot fa preveure que hi haurà un gran pacte entre PSOE i PP a Euskadi, tal i com ve funcionant a Navarra. No sé si la gent demanarà explicacions a pactes de governabilitat que agrupen amb interessos "nacionals" espanyols, als dos grans partits per treure de les institucions al nacionalisme democràtic "perifèric". Això fa, sens dubte, que reviscoli la idea de què entre uns i els altres (PP i PSOE) no hi ha gaire variacions de model polític i que, a l'hora de la veritat, poden governar junts (ho demostren a Navarra i ho faran a Euskadi) sense gaires inconvenients. La derrota basca es cupa de molts de factors, i l'impacte del procés d'il·legalització de la llei de partits ha estat determinant, sens dubte. Però ho ha estat més, segons la meva opinió, els deliris de grandesa que han duit a Eusko Alkartasuna a presentar-se en solitari. Ha passat de 7 a 1 escons, cosa que ha portat en safata de plata la lehendekaritza a mans dels socialistes. Seria bo que alguns il·luminats crítics amb projectes unitaris de l'esquerra i el nacionalisme prenguessin nota de l'exemple basc de cara al futur de les Illes Balears. En el cas gallec la cosa és també alliçonadora. Des de Mallorca, i desconeguent el dia a dia de Galicia, he percebut no obstant un distanciament entre la gestió i les bases, i m'ha donat la sensació de què el poder havia aburgesat als líders del PSOE segur i del BNG molt probablement. La imatge de n'Antxo Quintana passejant en un iot de luxe d'un gran empresari, o inclús els trajes cars i les obres faraòniques a determinades conselleries xoquen molt amb aquell partit que, de la mà de José Manuel Beiras, es va convertir en referent de l'esquerra nacionalista, anticapitalista i crítica amb la Unió Europea, de tot l'Estat. Queda molt per fer, però sobretot, queda aprendre dels errors dels altres per no repetir-los en un mateix.