Avui el Consell de Govern ha aprovat l'exigència d'un nivell mínim, mínim (el "B") de català a tots els funcionaris de l'àmbit sanitari. És inclús un nivell inferior a l'exigit pel primer pacte de progrés a tots els funcionaris de grau mitjà i superior de la Comunitat Autònoma. La dreta, com quasi sempre, s'ha posat les mans al cap davant una mesura igualitària envers la nostra llengua. És un dret bàsic de tot pacient el fet de ser atès amb la seva llengua, i més si aquesta és la pròpia i oficial del País. A l'espanyolisme no li sembla bé aquesta mesura, i diu que no hi haurà cap metge que vulgui fer feina a les Balears, i que el veritablement important és que el professional sàpiga de medicina, no la llengua que parli. Estaria bé que s'apliqués aquesta mateixa tesi al conjunt de l'Estat i que es permetés que a Madrid i Badajoz hi hagués metges i infermeres contractats de nacionalitat estrangera que no sapiguessin dir ni una paraula de castellà. Així, per ventura, els espanyolistes sabrien el que sentim nosaltres quan veim els nostres drets lingüístic trepitjats. Tal vegada se n'adonarien que, en matèria lingüística, no és el mateix receptar que prendre .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada