La candidatura Frankenstein

 La candidatura Frankenstein:

Sembla que, pendent d'una assemblea confirmatòria per part de MÉS per Mallorca (que es celebrarà dia 6 de juny), està pràcticament feta la coalició per les generals, que es venia cuinant des de fa molt d'amagat, i que unirà a "Ara Més - Unidas Podemos - Movimiento Sumar". El nom "Ara Més - Unidas Podemos - Movimiento Sumar" ja és tota una declaració d'intencions: una mescla frankenstein d'organitzacions i d'idiomes.

Sorprèn, que "Ara MÉS" s'aliï amb una organització que ha quedat pràcticament extraparlamentària a les Illes Balears (Unidas Podemos). Hem de recordar que "Unidas Podemos", a les recents autonòmiques i "insulars", ha quedat fora de totes les assemblees llevat de mig diputat obtingut a Menorca, diputat que haurà de compartir amb Esquerra Unida mitja legislatura. Així, UP no té cap conseller insular, i només té 0,5 diputats al Parlament de les Illes Balears. I, curiosament, la diputada (per Menorca) que compartirà escó amb EU, ha estat una dissident profundament crítica des de fa anys amb la direcció de UP a les Illes Balears. En quant al "Movimiento Sumar" és tota una incògnita, ja que el partit té, a dia d'avui, 5 dies de vida (es va fundar el partit dilluns passat). No coneixem el seu programa electoral, ni tampoc els seus dirigents, més enllà de la seva presidenta Yolanda Díaz.

Davant el pacte de "Ara MÉS" amb Podemos, em queden mil incògnites: quin serà el programa electoral? hi haurà òrgans de direcció conjunta més enllà de les eleccions? en cas de conflicte d'interessos, els representants obtinguts, com votaran? qui, i com, pagarà la campanya?

Sembla, en tot cas, que només importa a qui col·locaran de cap de llista i la persona/es que podran estar 4 anys cobrant una nòmina a càrrec del Congreso si van bé les eleccions. De totes formes, trob menyspreable, la forma com s'ataca per part de MÉS a la figura dels independents en política, i que se'ns compari als que ho som, amb la "desastre" (sic) que fou Sonia Vivas; i tot per defensar als polítics "professionals" (el que porten mitja vida vivint de la política) i no fer "experimentos raros". Simplement recordar que dos dels millors diputats de la història del Congrés espanyol foren independents: Uxue Barkos (Nafarroa Bai) i, el gran i estimat, José Antonio Labordeta (Chunta Aragonesista).