Jaime Bueno, company

Mentre altres en matèria de memòria històrica es feien les fotos, Jaime Bueno feia les lleis i la feina callada. Avui, al tanatori de Son Valentí durant a l'acte d'acomiadament den Jaime, li recordava al gran camarada Miguel Mascaro Carrera que, per mi, hi ha una imatge den Jaime Bueno que tenc gravada i que el retrata. Recordo, com si fos avui, el dia en que entregaren a les famílies els cossos de la "fossa dels mariandos", la primera fossa oberta a Balears. En aquell acte, mentre molts de politicuchos i suposats "activistes" de la societat civil es feien fotos, Jaime, 50 metres enfora de l'acte i tot sol, mirava emocionat l'escena intentant passar desapercebut. Així era en Jaime. Mai va intentar cercar cap tipus de protagonisme, tot i que és el gran pare a l'ombra de la política de memòria històrica a les Illes Balears. I crec que tots el que, d'alguna manera, hem donat una mà en matèria de memòria històrica, ara que ja no hi és, li hem de reconèixer. 

Al marge de la política de memòria històrica, Jaime fou un gran defensor dels drets humans. Ajudant com advocat, des de l'anonimat, als més humils sens que ningú ho sabigués. Jaime sabia que els immigrants són els grans esclaus del sistema capitalista. Per això, les va ajudar sempre. I bo també és recordar-ho, precisament avui, en que l'extrema dreta xenòfoba ha ocupat la segona institució de les Illes Balears.