Una conselleria sense papers

Article aparegut al Diario de Mallorca de dia 17 de novembre de 2006:

Una conselleria sense papers

Antoni Bennàssar Moyà

"Els sense papers" és una expressió que s´ha emprat per fer referència a una àmplia categoria social de persones que estan en un Estat sense tenir la situació jurídica regularitzada. Són estrangers, gent vinguda de manera irregular, que no es poden quedar legalment a la terra d´acollida, i que intenten sobreviure de la millor manera possible. Conformen una àmplia bossa "d´indocumentats" que generen el denominat "problema immigratori". El nostre Govern balear va emprendre fa aproximadament un any la tasca lloable d´intentar solucionar aquest "problema" creant una pionera conselleria específica d´immigració. Aquests dies, curiosament, la Conselleria en qüestió ha estat notícia.

Seguint les informacions de la premsa, sembla que la conselleria d´Immigració ha estat sancionada per la Inspecció de Treball per presumptes irregularitats en la contractació de la cap de gabinet, la immigrant argentina María Laura Giorgio. El primer que he de dir és que no sé si té la raó jurídica el Govern balear o la Delegació del Govern, ja que no tenc suficient coneixement del contingut de l´expedient sancionador tramitat per la inspecció de treball per poder fer-ne una anàlisi jurídica. No obstant això, i des d´una perspectiva d´anàlisi política i social, la notícia m´ha dut, com no podia ser d´altra manera, a la reflexió personal.

La creació d´una conselleria d´immigració a les Balears ha estat criticada des del primer moment per l´oposició. No se sap molt bé quines funcions específiques té aquesta conselleria, ja que la política immigratòria és una competència que exerceix en aquests moments a les Balears en exclusiva l´Estat. Així, tenim a les Illes una conselleria creada amb una estructura completa de funcionament que no disposa de competències estatutàries específicament assignades. La conselleria d´Immigració no pot participar, que jo sàpiga, ni en la regulació de fluxos migratoris, ni en l´establiment de contingents d´immigrants per sectors productius, ni en la regularització dels il·legals, ni en la realització executiva dels tràmits administratius bàsics que han de fer els immigrants que estan en aquesta terra.

Una de les grans discussions que ha tingut lloc durant els darrers processos de reforma dels estatuts d´autonomia al nivell estatal ha estat valorar si les comunitats autònomes havien o no d´assumir competències en matèria immigratòria. Així, Catalunya s´ha fet càrrec gràcies a l´article 138 del seu nou Estatut d´autonomia, i a pesar de l´oposició del Partit Popular, de competències immigratòries que van des de la possibilitat de dur a terme polítiques efectives d´integració fins a la competència executiva en matèria d´autoritzacions de treball als immigrants. A més, l´article 138 esmentat preveu la participació de la Generalitat en les decisions estatals sobre immigració que tinguin especial incidència sobre Catalunya i, en especial, en la determinació dels contingents immigratoris que ha de rebre el territori català.



Crec, des d´una perspectiva comparada, que més que una conselleria d´immigració amb unes competències que no se sap ben bé quines són el que necessitam en aquesta terra és un marc normatiu bàsic que permeti que puguem gestionar les allaus immigratòries que ens arriben. D´aquesta forma, el nou estatut d´autonomia de les Illes Balears, que actualment s´està tramitant al Congrés dels Diputats, hauria de ser l´eina necessària que possibilitàs administrar des de les Balears els tràmits bàsics en matèria immigratòria. El nou estatut hauria de permetre també que les institucions polítiques illenques poguessin coparticipar en les decisions transcendents en matèria de fluxos immigratoris. Només llavors una conselleria dels "sense papers" seria necessària i ostentaria una competència clara: atorgar administrativament "papers" als "sense papers" que reunissin els requisits de la legalitat estatal. Aquest marc competencial serviria per complir una funció de servei públic permetent a l´hora apropar necessàriament l´Administració autonòmica als nouvinguts. Els immigrants, aleshores sí, haurien de passar forçosament per aquesta conselleria si volguessin regularitzar la seva situació. A més, i per ventura, l´apropament de l´Administració al ciutadà impediria que es donassin casos paradoxals com el que presumptament ha esdevingut: que un alt càrrec d´una conselleria d´immigració no tingui la documentació adaptada a la feina que hi ha de desenvolupar.



Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional de la UIB.