Aquests dies tothom parla de la visita papal. És l'aconteixement de l'estiu. Quan veig les posicions, favorables i contràries, a la visita papal em venen al cap les paraules del falangista Agustín de Foxá, que va dir a mitjans del segle passat que els espanyols estan "condenados a ir detrás de los curas, unos con un cirio y otros con un garrote". El clericalisme i l'anticlericalisme ha estat sempre una constant en la política espanyola, amb més o manco intensitat. En aquesta visita, s'han entremesclat elements polítics internacionals, acollint al Papa com un cap d'Estat, amb altres propis d'una activitat privada organitzada per una comunitat de creients. Al marge d'això, s'ha parlat molt de laïcisme. El laïcisme hauria de ser un desideratum de tots, creient o no creients. Així, la separació entre el poder polític i el religiós és la base d'un correcte funcionament d'ambdós. Basta llegir els evangelis per saber que s'ha de donar a Déu el que és de Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar. Malauradament a l'Estat espanyol mai hi ha hagut cap gran revolució liberal que separi ambdós àmbits, tal i com ha esdevingut a altres països. En tot cas, recordar que les teocràcies, siguin del signe que siguin són un gran perill per a la llibertat humana, i, sinó, mirau el que passa al món àrab. Donem gràcies per no viure en una societat així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada