Una gran tempesta va fer suspendre part de la vigília d'oració, el gran acte central en certa mesura, de la visita papal a Madrid. Fou curiós, ja que durant tot el dia els acampats havien suportat temperatures de més de 40 graus i fou arribar el Papa i començà a ploure de forma tempestuosa. La creu que hagueren aixecat els peregrins va caure, un envelat es vengué abaix ferint a un grup de persones i es banyaren les sagrades formes, impedint que avui milers de persones poguessin combregar. Tot molt simbòlic. Els fenòmens naturals, produïts com a protesta divina, forma part dels textos sagrats, amb eclipsis, tempestes i terratrèmols.Quan de matinada vaig encendre el televisor i vaig veure les imatges me va venir al cap un determinat passatge evangèlic. Així, conta l'evangeli de Sant Lluc (Lc 23, 44-46):
"44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig.
46 Jesús va cridar amb tota la força:
--Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar."
No seria aquesta tempesta una protesta divina simbòlica davant uns fausts molt poc apropiats segons la humilitat que predica la doctrina cristiana? Recordem que els que instaren la crucifixió de Crist foren, precisament, sacerdots, escribes i fariseus. I recordem també, davant aquestes grans concentracions públiques, el que diuen els Evangelis: "Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur" (Mt, 23, 25-26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada