25 d’agost 2011

Reforma constitucional

En 24 hores, el bipartidisme PP-PSOE ha arribat a un acord per reformar la Constitució. Dúiem 33 anys esperant, semblava que la Constitució era un text bíblic intocable, i, ara, en 24 hores, resulta que s'ha acordat revisar la Constitució, i que en menys d'un mes i mig estarà canviada. El motiu del "miracle"ha estat que els que ens governen vertaderament (i que no hem votat, visca la democràcia!), Àngela Merkel i Nicolas Sarkozy, han decidit que s'ha de posar una clàusula constitucional d'endeutament màxim. En aquest món del capitalisme feudal, allò que ordena un senyor feudal, els seus súbdits ho han d'obeir ipso facto, i així ho estan fent els súbdits espanyols, popular i "socialistes". M'enrecord que ara fa 7 anys, en José Luís Rodríguez Zapatero va presentar un projecte seriós de reforma constitucional: volia constitucionalitzar el nom de les autonomies, reformar el Senat, eliminar la discriminació de la dona en la successió hereditària a la Corona, i la menció constitucional a la Constitució europea (sí, sí, la Constitució europea, aquell OJNI que un bon dia va aparèixer, i un altre desaparèixer...). Ara, després de 7 anys d'inactivitat i projectes frustrats de reforma, en 24 hores resulta que volen constitucionalitzar els límits de dèficit i despesa pública que fixa Brussel·les (és a dir, na Merkel i en Sarkozy). Tot per procediment d'urgència, sense debat, botant-se la discussió parlamentària en comissió, i trepitjant a tot aquell que es posi per endavant. És aquesta una reforma que, a més, esclafa el principi d'autonomia pressupostària autonòmica i local, trencant el lleuger equilibri territorial aconseguit en el pacte constitucional. Esperem que, com a mínim, hi hagi un grup de diputats o senadors que, renunciant al sucós dels seus privilegis, tinguin la valentia democràtica d'exigir un referèndum, a celebrar el mateix dia de les eleccions, per aprovar la reforma. Necessitam 35 diputats o 26 senadors valents. Esperem aconseguir-los.