No fa gaire s'ha presentat l'informe Unicef 2010. Les xifres d'aquest informe donen per molt, però, d'entre elles, destacaria ara que el 24% dels nins espanyols entre 0 i 17 anys estan en risc greu de pobresa. En el marc europeu, la mitjana es situa en el 20% el risc de pobresa infantil. En aquest sentit, l'informe és clar a l'hora d'establir que els anys de bonança econòmica a l'Europa occidental no va servir per reduir el nombre de menors en risc de pobresa en la majoria de països, sinó que augmentaren. Ara, amb la crisi, s'ha incrementat encara més el número de menors en situació de risc d'exclusió social. Crec, per tot això, que és obvi que l'actual sistema capitalista no aprofita les etapes de creixement per beneficiar als més necessitats, mentre que, quan vénen mal dades, són aquests els primers en empitjorar, encara més, la seva situació. En quant a la comparativa entre països, les xifres fan empegueir, així, per posar un exemple esfereïdor, a Dinamarca només el 9% dels nins i adolescents estan en risc de pobresa, front al 24 % espanyol. Aquestes xifres fan especial mal en l'any 2010, que fou declarat l'any europeu de lluita en contra de la pobresa i l'exclusió social. Crec que tot plegat ens hauria de dur a reflexionar, ja que hi ha un quart món que no veim o no volem veure, amb menors que ho estan passant molt malament al voltar dels nostres carrers i places. Hem de intentar ser cada dia, per tant, la veu dels sense veu, denunciant les injustícies d'un món i un sistema que perjudica manifestament als més dèbils de la nostra societat, sent les primeres víctimes els nostres menors d'edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada