Després de posar poemes d'altres autors al bloc des de fa temps he decidit, per aquestes festes, publicar uns versos escrits del meu puny i lletra. Sé que les meves línies fan riure al costat dels grans poetes als que admir, però m'he decidit, des de la modèstia, començar a publicar els meus experiments amb els mots i les lletres. Les paraules les se’n duu el vent, i les meves són molt poca cosa, però darrera elles hi ha un temps de reflexió i creació que he dedicat, aquest Nadal, als meus amics. El gran diccionari Alcover-Moll defineix l'amistat com aquell "sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe". L'afectuositat autèntica, l'amistat en definitiva, és de les poques coses coses que no es poden comprar amb doblers i, per tant, crec que s'han de valorar en extrem en aquest món materialista que vivim (o patim) tots plegats.
Poema de Nadal 2010
En les llars es passa gana
en els cors hi ha dol
en l’any que ara s’acaba
mai clar ha brillat el sol
La solidaritat està mal ferida
els mercats ens estan comandant
i els treballadors acabam pagant
com sempre, perdent la partida
L’esperit del Nadal ens acompanya
el temps ens imposa el compromís
de superar la mala anyada
i fer front al desencís
En èpoques de desesperança
quan ja ens ha superat el neguit
una petita espira pot fer encendre la flama
que fa reviscolar l’esperit
Preguem tots per l’arribada
d’una època molt millor
que la primavera superi a la tardor
i la negror es vegi derrotada
Afrontem l’ensopegada
deixem enrrera els plors
que una nova època sigui engegada
sorgint d’entre les cendres flors
Amics, un desig us vull fer arribar:
que l’any que ve us sigui molt millor
que de la feblesa en faceu fortor
i mai us deixeu derrotar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada