John Lennon, en la lletra de la cançó Beautiful Boy (Darling Boy).
El dia de la nostra societat ens impedeix veure les coses amb la suficient perspectiva. Tothom es troba immers en una espiral laboral i social que dificulta plantejar-nos els gran temes vitals. L'espai d'introspecció personal és pràcticament inexistent i la gent es troba immersa en una gran fuita de cap endavant, sense aturall ni destí. S'ha arribat a un extrem a on la pròpia paraula filosofia o intel·lectual tenen un to despreciatiu en determinats àmbits. La nostra societat marca que l'individu s'ha de dedicar a fer coses "productives", a aconseguir grans objectius professionals, a tenir millors cotxes i millors cases, a fer grans viatges de luxe i a cremar la targeta de crèdit en les millors tendes de roba. Són aquests paràmetres mesurables econòmicament els que s'empren, a dia d'avui, per reconèixer l'"èxit" social d'una persona. Jo em deman, totes aquestes coses materialistes, fan feliç, veritablement a les persones? D'acord amb la publicitat i els paràmetres socials establerts, sí. Crec, no obstant, que en el fons el que són és una font constant d'infelicitat. Així, per aconseguir aquest pretès èxit social i econòmic, en moltes ocasions, es deixa passar la vida, mirant sempre de cap a un suposat futur , brillant i millor, i deixant a un costat el present, el dia a dia, que es sol omplir d'infelicitat. I és precisament en el present allà a on es pot computar la felicitat, sens dubte. En aquest sentit, sempre m'ha agradat una frase de Juan de Mairena (Antonio Machado), que un dia comentaré amb calma al blog, i que diu "confunde todo necio valor y precio". Les coses que autènticament valen a la vida no tenen preu, i no són mesurables en paràmetres econòmics. Així, el somriure d'un nin de cap als seus pares, l'abraçada d'un amic en un moment difícil, o el gest carinyós d'una persona que t'estima, són impagables i no computables en termes materialistes. Malauradament, precisament per aquesta impossibilitat de còmput econòmic (preu), no solen ser valorades. Crec que hauríem de reflexionar profundament sobre un sistema social que ens duu a no valorar allò que veritablement val i a sobrestimar allò que en termes absoluts i de felicitat personal no val, en el fons, absolutament res. I mentres, life is just what happens to you, while your busy making other plans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada