El somni comunista

"El mite intern que movia les desenes de milers de comunistes no era un altre que la seva rebel·lia davant la percepció d'injustícia i la seva voluntat de lluitar per una societat millor"

Carme Molinero i Pere Ysàs, en Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981), pàgina 17.

Estic llegint en aquests moments el magnífic assaig històric d'aquests dos catedràtics d'història contemporània i he trobat una frase que resumeix el pensament comunista. Com a nét de comunista vaig entendre, des de ben petit, que la ideologia comunista, per damunt de sigles i estratègies de partit, era el fruit de la il·lusió de molta gent honrada i pobre que simplement aspirava, des de la base, a canviar les estructures d'una societat summament injusta. Aquest noble esperit fou posteriorment prostituït per múltiples dirigents que, partint de la nomenkatura estalinista i arribant a l'entreguisme monàrquic carrillista, varen acabar amb els nobles ideals de la militància. No obstant, continuam sent molts els que en el dia d'avui,  tal i com ahir, seguim lluitant, des de la rebel·lia davant la injustícia, per construir una societat millor. En aquest sentit, la lluita mai no mor, i sempre arribaran noves generacions que agafaran el relleu en la lluita contra la injustícia capitalista i la servitud imperialista, contribuint a construir, sobre la base del socialisme, una societat millor.