L'anàlisi d'un resultat electoral es pot fer de moltes òptiques distintes. En quant a les eleccions catalanes que es celebraren ahir, el primer que s'ha de destacar és l'aclaparadora victòria de CiU després de 7 anys a l'oposició. Una CiU que s'ha distanciat molt, en quant a la seva direcció, de la CiU de Jordi Pujol. Així, i de manera sorprenent per alguns, molts dels dirigents de CiU han incorporat sense vergonya el discurs independentista en el seu llenguatge polític. A pesar de tot, s'haurà de veure en el dia a dia cap a quin camí es pren, ja que, en moltes d'ocasions, el pragmatisme del govern i la llepolia del poder fan canviar de discurs a més d'un només arribar al càrrec. En quant al tripartit, dir que el PSC-PSOE s'ha pegat una paperina de proporcions històriques. Tal i com deia ahir en el seu esplèndid article previ a les eleccions Josep Ramoneda a El País, el PSC intentava agradar a tothom i no ha acabat agradant a ningú. A més, Montilla va jugar a ser més espanyol que ningú en la seva campanya electoral i el PSC va treure els pitjors resultats de tota la seva història, perdent 226.273 vots. En aquest sentit, molt probablement, el PSC ha estat el boc expiatori en el qual molts de catalans han visualitzat la sentència del TC sobre l'estatut català. La vida "federalista" i de "bon rollo" amb Espanya i el govern de Madrid no ha dut a res, i, per tant, els catalans han dit no de forma clamorosa al tàndem Montilla-Zapatero. El següent daltabaix se l'ha pegat ERC i, en especial, el seu candidat Joan Puigcercós. Si una cosa ha caracteritzat els darrers anys ERC han estat les divisions internes, les successives purgues i escissions. La fuita de Joan Carretero, o la condemna a l'ostracisme de Carod, es poden entendre en clau interna, però no, al meu entendre, per l'electorat republicà. En aquest sentit, s'ha de dit que ERC ha perdut 11 escons i 186.546 vots, una desfeta històrica. En el camp independentista, la gran sorpresa ha estat Solidaritat Catalana per la Independència (SI), una coalició que amb 4 mesos d'existència ha aconseguit 4 escons al Parlament. Veurem cap a on avança aquest moviment, però hauria de ser preocupant per partits més "tradicionals" que experiments con SI o les CUP treguin molts bons resultats, sense quasi mitjans d'inici, a costa d'altres formacions més implantades. Iniciativa per Catalunya ha estat la formació d'esquerres que ha obtingut millors resultats relatius envers els anteriors, superant a ERC en número de vots i convertint-se en la quarta força del Parlament català. L'ecosocialisme té un espai polític molt consolidat al Principat (a imatge i semblança del que passa a altres països europeus) i es sol mantenir estable en les diferents conteses electorals. En quant a la dreta espanyolista, ara els altaveus de Madrid parlen d'un resultat "espectacular" del PP. És cert que ha obtingut els millors resultats de la seva història, però també ho és que no s'ha produït un increment "espectacular". Així, en el pitjor moment polític de ZP, fent bandera de la xenofòbia i amb una campanya electoral plantejada com unes primàries conduents a La Moncloa, el PP només ha aconseguit pujar un 1,68% dels vots, en concret 67.524 paperetes. Diguin el que diguin els seus acòlits no són resultats per tirar coets, ni molt manco. En quant a les opcions d'extrema dreta, dir que Ciudadanos s'ha mantingut, sent, no obstant superada en escons per SI, cosa que, sens dubte, és un cop moral. I, el més preocupant per jo, és que Plataforma por Cataluña, un partit obertament xenòfob i fomentador de l'odi contra la immigració, ha estat a 6 dècimes d'obtenir tres escons al Parlament català. La crisi, tal i com va passar als anys 30 dels segle XX, fomenta l'odi als vinguts de fora, i aquesta campanya ha estat marcada, precisament, pel discurs contrari a la immigració, dut a terme, en grau diferent, això és cert, però amb un mateix fons, tant per un partit gros com el PP, com per opcions minoritàries i més radicalitzades, com PxC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada