de sang afadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.
Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra
Memòria d'un viatge
Josep Maria Llompart
Parlar den Josep Maria Llompart sempre m'emociona. A més d'un gran poeta, amb una obra desconeguda pel gran públic, Llompart fou, sobretot, un patriota. Defensor acèrrim de la llengua i cultura catalanes a Mallorca, lluitador en contra del gonellisme, difusor dels valors materials i immaterials del nostre País, tots els ciutadans d'aquesta terra l'hauríem de tenir en la memòria. Llompart va passar els primers anys de la seva vida a Galícia, i la castellana fou la seva primera llengua. Aquest fet no fou obstacle, retornat a Mallorca, per conèixer i estimar, amb un enamorament instantani, el patrimoni cultural i històric de la nostra terra. Llompart, que hagués pogut triar dur una vida noble i desarrelada de classe alta, va optar per defensar el patrimoni ancestral de tots els mallorquins. Aquesta defensa divulgativa del que ens és propi, el portava a parlar allà a on se'l convidada, quedant per la memòria la fotografia den Llompart actuant inclús de conferenciant a un acte electoral del PSAN, amb la falç i el martell al seu darrera. Podria parlar durant hores de Llompart, home al que sempre he admirat, però em centraré en el fragment del poema que he publicat en l'entrada. Llompart va saber definir en els versos els autèntics patriotes de la nostra terra, gent de classe baixa, treballadors, pagesos, obrers i menestrals. Gent callada i sofrida que, des de l'anonimat i el dia a dia, són els que han mantingut viva la flama de la llengua, de la cultura i del país. En el passat Blanquerna vaig defensar aquesta tesi, que em va dur a dir que el nacionalisme a Mallorca serà d'esquerres o no serà. Evidentment, les discrepàncies sorgiren de cop amb el representant de UM a la mesa que defensà un regionalisme, dretà, burgés i conservador, que segons ell connectaria molt bé amb votants actuals del Partit Popular. Jo no entenc gaire d'estratègies electorals ni d'estudis de mercat, el que si que sé és de sentiments, i els homes que molt bé descriu en Llompart en el seu poema, de conservadors i burgesos no en tenen res. Superem l'autoodi, i construïm, tot plegats, l'alternativa d'una opció política que representi als homes que mai s'han vistos en la necessitat de dir "la nostra terra", dalt d'un escenari, perquè ells són la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada