Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de ser convidat a participar a una taula rodona sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. Els meus contertulians eren els representants polítics de PSM, ERC-Illes, Entesa per Mallorca i UM. Jo hi anava en qualitat de persona independent que duu anys lluitant per la unitat de l'esquerra política del PSOE a les Illes Balears. Fent cinc cèntims de la meva intervenció, he de dir que el meu anàlisi partia d'una realitat inqüestionable i no és altre que l'actual fragmentació del nacionalisme progressista a les Illes Balears parteix de les successives escissions que ha patit el PSM. Fins als anys 90, el PSM era la força hegemònica de l'esquerra nacionalista illenca. En els anys 90, fruit d'una escissió del PSM, neix la secció local d'ERC a les Illes Balears. L'any 2005, fruit de l'enfrontament entre els dos sectors del PSM (denominats renovadors i oficialistes), neix Entesa per Mallorca, entitat política creada pels escindits del sector "renovador". ERC mai ha assolit, en solitari, un número de vots suficients per entrar a les institucions. Per la seva part, Entesa, a les passades municipals i autonòmiques, va acabar demanant el vot a Palma pel PSOE i el seu secretari general, Mateu Crespí, es va presentar dins les llistes de UM. Ara, que hem d'afrontar la contesa del 2011, en trobam amb una atomització de 3 partits que integren la denominada esquerra nacional: PSM, Entesa i ERC. Vaig defensar en el seminari Blanquerna que la història política demostra que sempre s'acaba superant l'atomització. Aquesta superació es pot fer per una doble via: o bé per la fusió dels àtoms (és el que va passar, per exemple, amb la creació del BNG, Batasuna, PSOE-PSP, Izquierda Unida, PSA, etc.) o per l'extraparlamentarisme d'aquells que no entren a les institucions. Quedar defora de les institucions implica quatre anys d'ostracisme pràcticament absolut davant la societat, i, després, es fa, sens dubte, molt difícil recuperar-se per futurs comicis. A dia d'avui la sopa de lletres que era l'esquerra política durant la transició ha desaparegut del mapa polític; i no, no han desaparegut jurídicament ni el PTE, ni la LCR, ni la OIC ni les desenes d'organitzacions maoistes existents en aquells moment. Continuen existint, amb un número reduït de militants i una direcció nomenada, però, a la pràctica, no tenen cap incidència sobre la societat. Aquest és el perill que corren aquells que, des de el maximalisme, no se n'adonen d'una realitat política en la qual la llei electoral i la barrera del 5 %, sens dubte, poden tenir una incidència decisiva en el futur del nacionalisme polític de les Illes Balears en funció de com es tanquin els acords electorals de cara a 2011. Esperem, en aquest sentit, que la superació de l'atomització es pugui fer per un procés de fusió, enlloc de per l'efecte de l'extraparlamentarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada