12 de novembre 2010

Que tinguem sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.



Que tinguem sort
Lluís Llach i Grande



A l'hora de parlar de poesia en català, Lluís Llach és, per la seva condició de cantautor, un dels grans oblidats. Lluís Llach és un dels mestres de la poesia musicada, de la lletra convertida en art per obra i gràcia de la música. En aquest sentit vull reivindicar el paper de Llach, a més de pel contingut de la seva poesia, per una trajectòria personal coherent i honrada. A Llach, l'èxit mai el va canviar, i va saber separar la seva trajectòria professional del seu espai íntim i personal. En aquest sentit, els seus silencis musicals, provocats per la retirada a la meditació i la introspecció, han estat una constant en la seva llarga carrera musical. A més, de Llach destacaria una cosa: en un món mercantilitzat, en el qual la persona és tinguda com una mercaderia i un factor de producció, mai ha actuat o s'ha venut a canvi de cobrar uns millors dret d'autor. En un món caracteritzat per l'alienació materialista, ens manquen Llachs, i ens sobra la fredor dels mercenaris dels sentiments.