La festivitat dels Reis dóna per acabat el Nadal. Aquestes festes solen tenir tants de partidaris com a detractors. Per un costat, sobretot si hi ha nins de per mig, el Nadal implica una època d'alegria i il·lusió, estretament vinculada a la innocentesa pura pròpia de la infància. Per un altre costat, totes aquelles persones que passen per un tràngol complicat a les seves vides, el Nadal suposa una mala època ja que accentua els sentiments de dolor i pèrdua. En aquest sentit, el Nadal implica una època de recordança de moments del passat en què, fruit de la nostàlgia, sempre es solen considerar millors. Al marge d'apreciacions personals, el Nadal sol ser una època d'excessos. Els primers excessos solen ser els alimentaris. Es fa una ingesta de calories difícilment assumible per qualsevol cos. Bona part de les celebracions es fan asseguts a taula i això s'acaba pagant en forma d'excessos alimentaris. A més, el Nadal és una època d'excessos en la despesa. El capitalisme ha convertit el Nadal en un temps de compra desmesurada. Sembla que els regals són la forma de demostrar l'estima entre amics o familiars. Aquests despropòsit provoca l'aparició d'un consumisme malaltís en importants sectors de la societat. Un consumisme que es remata, acabada l'època nadalenca, amb el començament de les rebaixes. En tot cas, es bo en aquestes èpoques de Nadal tenir un record per tots aquells que ho estan passant malament des de un punt de vista econòmic. Hi ha moltes famílies i individus que sobreviuen pràcticament sense cap recurs i és un deure de tots tenir-los en ment en aquesta època en què tots els missatges publicitaris ens inciten a comprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada