Jubilació als 67

Sembla que el Govern central ha pactat amb el sindicalisme oficial (CCOO i UGT) un retard en l'edat de jubilació als 67 anys. Supòs que poc a poc s'aniran coneixent els detalls del pacte i la lletra petita del mateix. En tot cas, hi ha molts de dubtes sobre aquest acord. En primer terme, sembla que l'element essencial a partir d'ara serà els anys que dugui el treballador de cotització a la Seguretat Social. Si tenim en compte que pertanyem a un Estat en el qual el principal motor monetari és l'economia submergida, i que hi ha milions de treballadors que durant anys han fet feina sense cotitzar, podem veure el drama que s'aproxima a l'hora de jubilar-se. A més, hi ha milions de dones que han treballat en empreses familiars sense haver començat a cotitzar fins que el negoci ha estat estabilitzat i s'ha convertit en rentable. Exigir a aquesta gent que tengui ara quasi 39 anys cotitzats per poder jubilar-se als 65 anys és molt dur. I ho és molt més quan hem hagut de veure durant anys com empreses amb milers de milions d'euros de beneficis feien prejubilacions a càrrec de la Seguretat Social. I també ho és, quan hem de contemplar com a ex-presidents de l'Estat mantenen pensions vitalícies a l'hora que cobren centenars de milers d'euros fent d'assessors d'empreses que ells mateixos privatitzaren, malvenent a especuladors el patrimoni públic. Des de una perspectiva de mercat laboral, també s'ha de dir que és incomprensible que suportant un atur laboral juvenil que supera el 40% es vulgui ara que la gent major estigui més temps fent feina, posant un tap a la incorporació de noves fornades de treballadors al sector productiu. Vénen temps molts durs de retallades socials, i s'ha començat per les pensions. El problema és que no es sap per on s'acabarà...