666

Aquesta és l'entrada 666 del meu blog des de que el vaig crear l'any 2004, aviat farà 10 anys. Crec que es mereix un apartat especial sobre el significat teològic d'aquest nombre, aprofitant l'avintentesa per parlar de teologia, demoniologia, Dret canònic, i un poc de cinema...

"I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis"

Apocalipsis, 13, 16-18.

Hi hauria molt per escriure sobre el 666. L'autor de l'Apocalipsis, Joan de Patmos, fa un convit a desxifrar el sentit d'aquest número. Molts de biblistes ho identifiquen com una representació numèrica de Neró, perseguidor els cristians (teoria bíblica de Nero Redivivus). Però no és tan clar ja que en l'Egipte faraònic es representava en els jeroglífics a 666 figures dimoniaques amb cos d'home i cap d'animal (els Elohim). En aquest sentit sembla que hi havia un ordre de sacerdots que rendien culte a aquests dimonis en l'època de Moisès, amb qui es va enfrontar l'alliberador del poble elegit. Reactualitzant la descripció bíblica a l'Apocalipsi, alguns han interpretat l'Anticrist com un líder polític que vindrà per a controlar el món, i qui no obeeixi el seu poder terrenal serà perseguit: "Tots els habitants de la terra l'adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l'Anyell degollat. Qui tingui orelles, que escolti: El qui ha d'anar a la captivitat, hi anirà; el qui ha de morir a espasa, hi morirà. Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe!"(Apocalipsis 13, 8-10). Així, el poder de l'Anticrist vendria de la política, i actuaria a través de bruixots infiltrats en les diferents esferes de poder que seguirien les seves ordres. D'aquesta manera, i al meu entendre, s'ha perseguit durant anys a la francmaçoneria per part del catolicisme com un instrument d'infiltració en les esferes de poder del maligne, actuant, principalment, a través del control econòmic. En aquest sentit, El cànon 2335 del Codi de Dret Canònic de 1917 establia que "els que donen el seu nom a la secta maçònica, o altres associacions del mateix gènere, que maquinen contra l'Església o contra les potestats civils legítimes, incorren ipso facto en excomunió simplement reservada la Seu Apostòlica". En l'actual Codi Canònic de 1983, el canon 1374, estableix, de forma més laxe, que "Qui s'inscriu en una associació que maquina contra l'Església ha de ser castigat amb una pena justa; qui promou o dirigeix ​​aquesta associació ha de ser castigat amb entredit". Aquesta omissió expressa provocà un fort debat en el seu moment i feu que la Congregació per a la Doctrina de la Fe emetés una"Declaració sobre la Maçoneria" amb el següent contingut: "S'ha presentat la pregunta de si ha canviat el judici de l'Església respecte de la maçoneria, ja que en el nou Codi de Dret Canònic no està esmentada expressament com ho estava en el Codi anterior. Aquesta Sagrada Congregació pot respondre que aquesta circumstància és deguda a un criteri de redacció, seguit també en el cas d'altres associacions que tampoc han estat esmentades per estar compreses en categories més àmplies. Per tant, no ha canviat el judici negatiu de l'Església respecte de les associacions maçòniques, perquè els seus principis sempre han estat considerats inconciliables amb la doctrina de l'Església, en conseqüència, l'afiliació a les mateixes segueix prohibida per l'Església. Els fidels que pertanyin a associacions maçòniques es troben en estat de pecat greu i no poden acostar-se a la santa comunió. No entra en la competència de les autoritats eclesiàstiques locals pronunciar-se sobre la naturalesa de les associacions maçòniques amb un judici que impliqui derogació de tot el que s'ha establert més amunt, segons el sentit de la Declaració d'aquesta Sagrada Congregació del 17 de febrer de 1981. El Summe Pontífex Joan Pau II, en l'audiència concedida al Cardenal Prefecte sotasignat, ha aprovat aquesta Declaració, decidida en la reunió ordinària d'aquesta Sagrada Congregació, i ha manat que es publiqui.
Roma, a la seu de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, 26 de novembre de 1983. "

Aquesta Declaració aclaratòria sobre la francmaçoneria fou signada pel Cardenal Prefecte Joseph Ratzinger, actual papa Benet XVI, i deixa clar que la pertenença a la maçoneria és una causa d'excomunicació.

Tornant a la cita bíblica inicial, és especialment interessant la referència a la denominada "marca de la bèstia": "els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny". Així, alguns, actualitzant la profecia han interpretat en el dia d'avui l'encuny del front i la mà com un codi de barres o, fins i tot un microxip de radiofreqüència en aquesta època en què estam tots controlats per la tecnologia. I com es pot identificar l'Anticrist? "Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús sigui el Messies? Aquest és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare" 1ª Joan, 2, 22-23.

Per no aprofundir en el debat teològic sobre l'element dimoníac, i apareixent la meva vena cinèfila, enllaçaré la primera epístola de Joan, que es refereix claríssimament a la mentida com element d'identificació del maligne, amb un diàleg de la meva pel·lícula de por favorita: The Exorcist:

"Ell és un mentider. El dimoni és un mentider. Ell mentirà per confondre'ns. Però també barrejarà les mentides amb la veritat per atacar-nos. L'atac és psicològic, Damien, i poderós. Així que no li facis cas. Recordau, i no l'escoltis".

Pare Lankester Merrin al Pare Damien Karras en la pel·lícula The Exorcist, William Friedkin, 1973.