La Constitució europea fou aprovada el passat dissabte. Teòricament hauria de ser un gran dia per Europa. Jo ho poso en dubte. Es tracta d’una Constitució que segueix la dinàmica pròpia del que ha estat el procés de construcció europea. Una construcció d’esquena als ciutadans. Una construcció feta a mida dels mercaders del gran capital. Una construcció que no ha pensat ni pensa amb els treballadors. Una construcció sobre la base dels Estats. Una construcció que ha obviat els pobles i els ciutadans.
Al marge de qüestions ideològic–polítiques ara comença una època jurídicament complicada en el procés d’entrada en vigor de la Constitució. Aquest període, que a ben segur durarà més de dos anys, vindrà marcat per les ratificacions que s’han de dur a terme per part dels parlaments o pobles de cada un dels Estats de la Unió. El problema irresolt és el següent: què passarà si hi ha qualque Estat que no ratifiqui la Constitució? El dubte està pendent. Hi ha Estats, com per exemple Gran Bretanya, allà a on es veu a priori ben difícil la ratificació pel poble anglès en referèndum. No obstant, tota aquesta problemàtica és producte de les dificultats inherents del procés de construcció europea tal i com s’ha plantejat. Si s’hagués dut a terme el procés constituent per part dels pobles d’Europa, sobre la base dels ciutadans, el que hagués estat ideal hauria sigut un referèndum unitari a tota la Unió per ratificar d’un sol cop el nou text constitucional. Pel contrari, ja que s’ha construït una Unió estatista, ara hem de patir les dificultats de seguir la burocràcia estatal multiplicada per vint-i-cinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada