08 de juny 2004

Papers per a tothom?

Aquests dies s'ha generat una forta polèmica en relació al desallotjament d'immigrants que s'havien tancat a la Catedral de Barcelona. En el tema de la immigració el paper que hem d'adoptar des de l'esquerra política és complicat. Així, darrerament els sectors "progres" han vingut defensant una política de portes obertes a la immigració que s'ha traduït en el ja famós "papers per a tothom". Jo discrepo profundament d'aquesta visió. Des de la perspectiva marxiana, de la qual jo partesc, la immigració suposa una expressió més del procés de desenvolupament capitalista. Basta llegir els Manuscrits Econòmics i Filosòfics, o El Capital per comprendre que el capitalisme sempre ha necessitat d'un exèrcit de reserva que li permetés mantenir baixos els sous i les condicions laborals del proletariat. Les polítiques de planificació familiar, exteses en els països occidentals, evitaren les famílies nombroses que condemnaven als seus fills a l'esclavatge industrial. Bé doncs, el sistema capitalista ha substituït la sobrepoblació autòctona per una política d'arribada de pàries que fan feina en règim de semiesclavitud per uns sous de misèria. I en quina situació queda la classe obrera nacional? Resposta: en una situació ben difícil. Evidentment un obrer nacional no pot competir amb els sous de misèria del proletariat forà, i de manera inexorable es veu abocat a un atur estructural. A més, hi ha una qüestió afegida. Els immigrants tendeixen a constituir-se en lumpenproletariat, en uns instruments que són fàcilment manejables pel capital en contra de les classes populars. Tot això provoca un rebuig dels obrers nacionals front als vinguts de fora. Això no és cap ficció ni es pot obviar. El Front Nacional francès (partit neofeixista) obté els seus millors resultats en les barriades obreres plenes d'immigrant que un temps votaven al Partit Comunista. Les solucions no són fàcils, però crec que una falsa solidaritat obrera amb la immigració pot conduir a donar més armes al capitalisme en el procés d'esclafament de les classes treballadores nacionals.