Aquest proppassat divendres el Govern espanyol ha aprovat el projecte de “Ley de Violencia de Género”. Aquesta norma ha desfet posicions força contraposades. Segons la meva opinió, i tal i com està plantejada la norma, és manifestament inconstitucional. Que uns mateixos fets siguin qualificat com a delicte enlloc de falta, venint això únicament motivat pel sexe de l’autor del delicte, és una aberració. Així, hi haurà un manifest agreujament de la pena si un home mata a la seva dona; i pel contrari, si una dona mata al seu home en una brega familiar, la seva pena serà minorada. La justificació de la Vice-presidenta Teresa Fernández de la Vega és una aplicació de la igualtat material prevista a l’article 9.2 de la Constitució. Jo ho poso en dubte. Aquest article, l’article roig de la Constitució, parla de l’obligació dels Poders Públics de dur a terme polítiques que possibilitin la igualtat real i efectiva dels ciutadans. Es pot enquadrar una regulació parcial i discriminatòria en l’aplicació de penes privatives de llibertat pels homes dins d’aquest article? Jo crec que no. Fernández de la Vega diu que això suposa un cas de “discriminación positiva”. No és així. Es una discriminació negativa en l'àmbit penal que s'aplica, sense distincions, a tots els homes en relació a les dones per un mateix fet (p.ex. un homicidi).
Qualcú pensarà: idò, quina solució hi cap? Jo proposo una regulació integral que combati tota la violència domèstica; no tant sols allò que el Govern espanyol diu “violencia de genero”. S’hauria de tractar de manera conjunta: la violència home-dona; la violència dona-home; i la violència, en seu familiar, contra els nins, ancians i minusvàlids. Fugir d’aquesta solució és, segons la meva opinió, incórrer en una demagògia populista totalment inapropiada (a més de ser molt probablement inconstitucional).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada