La vaga del futbol

Ara resulta que les empreses futbolístiques espanyoles volen dur a terme un tancament patronal. El periodistes esportius, que de Dret no en solen saber molt, parlen de la "vaga del futbol". Desconeixen que la vaga només la poden fer els treballadors, i els clubs són empreses. La reclamació de les SAD que formen part de la LFP és que es deixi d'emetre futbol en obert, ja que així incrementarien els seus ingressos de les plataformes codificades que emeten el futbol sota pagament. Diuen que el futbol és un negoci, que tenen grans dèficits, i que no té cap sentit que s'emetin partits en obert producte d'haver hagut de vendre a canals sense codificar part de les emissions televisives a més baix preu que el que les pagarien els codificats. 

En tot aquest plantejament els clubs de la LFP amaguen moltes coses. En primer lloc, aquests clubs que ara estan en contra que tots aquells que no pagam un canal codificat poguem veure futbol en obert, s'obliden que reben bona part del seu finançament dels pressupostos públics que pagam entre tots, inclús aquells ciutadans a n'els que no els agrada el futbol. Només la seguretat pública d'accessos als estadis de primera divisió es valora en uns 6 milions d'euros anuals. A més, gairebé tots els clubs de primera divisió (llevat dels 2 o 3 més grossos) o disputen els seus partits en estadis de titularitat i manteniment municipal o ho fan en estadis que han construït gràcies pelotazos urbanístics especulatius. Tot això sense comptar amb els fons públic que reben, directa o indirectament, a través de subvencions vàries de comunitats autònomes, televisions públiques, ajuntaments i diputacions... A més, quan la LFP clama en contra de l'interès general del futbol se n'oblida que el deute dels clubs de futbol professional amb Hisenda, segons xifres de l'any 2009, puja a 627 milions d'euros. El Real Mallorca tot sol deu més de 30 milions d'euros a l'Agència Tributària i se li ha fet un acord privilegiat per poder pagar-lo en 10 anys sense necessitat d'avals personals dels seus dirigents. No hi ha cap sector econòmic que tingui un tractament privilegiat d'aquest tipus, i molt manco en època de crisi econòmica i greu dèficit fiscal de les arques públiques. Podríem parlar de múltiples aspectes en els quals les SAD de la LFP són privilegiades pels poders públics, però crec que només per les que he llistat anteriorment ja es justificaria que es mantingués in saecula saeculorum les emissions en obert del futbol televisat. De totes formes, amb el que han fet ja s'han més que retratat, demostrant al gran públic una insolidaritat i egoisme que la gent del futbol modest hem vist, i patit, durant dècades.