Aquesta setmana passada vaig tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula El Rito, dirigida per Mikael Håfström i en la que fa un paper més que destacat n'Anthony Hopkins. La veritat és que sóc un fan del gènere de terror. Seré poc imparcial amb aquesta pel·lícula ja que The Exorcist, és la meva pel·lícula favorita en aquest gènere, i, vulguis que no, sempre veus amb millors ulls les pel·lícules que segueixen la seva saga argumental. Les crítiques de El Rito, film basat en fet reals recollits en un llibre de l'escriptor Matt Baglio, no han estat gaire crítiques positives i aposta m'he decidit a reivindicar aquesta pel·lícula. S'aconsegueix crear una atmosfera de terror força realista, amb passatges de terror psicològic molt aconseguits, tot i que al final se les envà la mà amb la fantasia, deslluint una trama bastant acurada des de una perspectiva de praxis teològica. Per ventura, la frase més important de la pel·lícula (apareix al trailer, no desvetllo res) és "El que no creas que existe, no te protegerá contra él". Així, bona part de l'argument de la pel·lícula es centra amb la fe. Ningú té sempre i en tot moment fe amb allò en el que creu, i així, els propis sacerdots passen, al llarg de la seva vida, per fasses d'agnosticisme. A més, es juga molt amb una idea que està bastant oblidada, i és que creue en l'existència del diable, implica creure en l'existència de Déu, i també a l'inversa.
Hi ha un element destacat vinculat al fenomen de la fe que m'agradaria comentar i sobre el qual he reflexionat des de que he vist la pel·lícula: És curiós que en una època de progressiu augment de l'agnosticisme i l'ateisme, proliferin, per així dir-ho, les arts ocultistes en molts d'àmbits. D'aquesta manera, es curiós que determinats individus que no creuen per exemple en l'existència de Déu (postura més que legítima) es dediquen després a gastar-se els seus doblers en arts adivinatòries com poden ser el tarot o les cartes astrals. Molt curiosa, en aquest sentit, la modernitat, ja que estam en una època en la que ja ningú reflexiona sobre l'eterna discussió teològica i filosòfica de si estam predestinats o tenim lliure capacitat d'elecció, però, en canvi, molta de gent centra el seu interès en aquest tipus d'arts sui generis (per definir-les de qualque manera). I no tan sols això, sinó que, en aquesta línia, bona part de la programació televisiva de les televisions locals s'omple de pseudobruixes que tiren les cartes del tarot a través de números de tarificació addicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada