Avui s'ha celebrat el dia de les Illes Balears. La veritat és que es tracta d'una festa un tant postissa. Celebram la publicació al BOIB del nostre Estatut d'Autonomia. Crec, sincerament, que és molt poc patriòtic haver de celebrar l'entrada en vigor d'una llei. Així, jo, com a mallorquí, sent com a única festa nacional el 31 de des desembre, en que es commemora, des de època medieval, el començament de la catalanitat de Mallorca després de l'ocupació islàmica. En aquest sentit, la veritat és que celebrar una diada sense tradició històrica es fa difícil. Cada any es repeteix la fira del Passeig Sagrera i els actes institucionals de costum. Enguany, personalment, he gaudit del combat de glosat de davant Sa Llonja, una de les meves aficions. De totes formes, crec que ens hauríem de replantejar els nostres símbols nacionals derivats del procés autonòmic. Així, des de la bandera, fins a l'escut o la diada, són, en el nostre cas, elements inventats. Tot es va fer per intentar esborrar les arrels catalanoaragoneses de la nostra història. Es cert que aquí no foren tan cruels com a la batallà de València, però també en tenguerem la nostra part d'alienació històrica. I en dies com avui, convé recordar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada