01 de març 2011

Ètica alemanya, realitat espanyola

El ministre de defensa alemany, el membre més valorat de l'executiu de n'Àngela Merkel, ha dimitit. El motiu? Que un diari l'ha acusat d'haver plagiat la seva tesi doctoral. Aquest fet a Espanya seria insòlit. Primer, perquè és que no hi ha cap ministre espanyol, que jo sàpiga, que sigui doctor. Així que ja partim d'una diferència notable de formació entre els polítics. I, després, hem d'introduir una diferència notable en quant a la manera d'entendre l'ètica política. D'aquesta manera, a l'Estat espanyol és pràcticament impossible que un polític dimiteixi. I, molt manco, seria impensable que un polític dimitís per culpa d'una cosa personal, tal i com seria plagiar una obra acadèmica. Aquesta és la gran diferència entre maneres distintes d'entendre la vida i la política. Hem de recordar que una coneguda presentadora de televisió, va emprar un "negre" que li va escriure completament un llibre. Quan es va conèixer la notícia no va suposar cap daltabaix per la carrera professional de la periodista, sinó tot el contrari. Estam a una societat, l'espanyola, que menysprea de forma constant la formació i la cultura, i tot plegat es reflecteix, indirectament, en el conjunt de la classe política. A n'aquesta terra és valora molt més a un torero,  a un futbolista, o fins i tot a l'amant d'un torero, que no a un científic o escriptor de prestigi. És trista la nostra realitat, i així estam, encorats en un model social i productiu de difícil sortida. De cada vegada més, la riquesa de les nacions no es calcularà en el seu PIB, sinó en la matèria gris que pugui acumular en l'interior de les seves fronteres. En aquest sentit, o es canvia de forma radical la manera d'entendre les nostres prioritats socials o estam condemnats a l'ostracisme en l'escena internacional.