Per primera vegada en la història de la música a Espanya un grup que canta en català, els Manel, s'han posat líder de vendes, durant dues setmanes consecutives, a les llistes espanyoles. Els únics precedents de música en català líder a tota Espanya havia estat, en el seu moment, singles de Lluís Llach i, sobretot, Serrat. Manel ha estat un fenomen totalment inesperat. Ningú s'ho podia preveure. Un grup que llança dos discos, i el segon es ven de forma massiva a tot el territori espanyol, sense haver fet gaire promoció, sense tenir una gran productora darrera i sense gairebé cap actuació a televisions estatals. El seu èxit, des de el meu punt de vista, té molt a veure amb el fenomen internet. La circulació de mp3 a través de la xarxa, així com, sobretot, youtube i les xarxes socials han permès que petits grups com ara Manel es donin a conèixer a un públic infinit. Això, fa uns anys era impossible. Els grups que començaven, i molt més si cantaven en llengües minoritzades, tenien gairebé impossible l'accés a les grans televisions. Fa poc més d'un lustre, per intentar triomfar, el membres de Manel s'haurien hagut d'apuntar a Operación Triunfo i cantar versions en castellà o anglès (permeteu el toc de sarcasme...). Ara, amb internet, la barrera del control audiovisual s'ha trencat de ple. El monopoli de qui té el control dels mitjans de comunicació comença a trontollar. De tot això no se'n parla, i mai he vist ni a l'SGAE, ni a n'Alejandro Sanz, ni a n'en Ramoncín, ni a tots aquells que clamen tot el dia contra internet i les descàrregues que reconeguin l'element impagable de promoció que suposa la xarxa i el fet de compartir de forma altruista continguts audiovisuals a través d'internet. Manel, amb el seu pop fresc que té tocs molt agradables de folk, és un exemple, al meu entendre, d'una revolució cultural que ja està aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada