El sentit de la vida segons Schopenhauer

"Estimar és essencialment sofrir, i com viure és estimar, tota la vida és per essència dolor. Quant més elevat és l'ésser, més sofreix... La vida de l'home no és més que una lluita per l'existència amb la certitud de resultar vençut [...] És una història natural de dolor, que es resumeix així: estimar sense motiu, sofrir sempre, lluitar de continu, i després morir... i així successivament pels segles dels segles, dels segles fins que el nostre planeta es faci bocins".

Arthur Schopenhauer, en la seva obra Parerga i Paralipómena.

Schopenhauer es fa ver famós en el món de la filosofia per la que seria, gairebé, obra pòstuma Parerga i Paralipómena. En ella  es tracten múltiples temes, de forma força heterogènia i molt poc cartessiana. Es desprèn, en gairebé tota ella, una visió pessimista de l'antropologia humana i del destí de l'home. Crec que aquest fragment, que llegia durant aquestes festes, mostra força bé la síntesi de bona part del seu pensament. El dia a dia, la quotidianitat, ens menja en ocasions, i, durant les festes, com aquestes de Pàsqua, intent aprofitar per llegir textos de filosofia i teologia que et duen a pensar sobre les grans preguntes transcendents que han guiat el destí humà. Schopenhauer, és un dels meus filòsofs favorits (tot i que em consider hegelià, contradiccions internes meves...), i, sens dubte, aquesta cita (una de les seves més conegudes) m'agrada força ja que en un món el qual el materialisme consumista i la publicitat ens diuen que hem de ser feliços per decret, convé reflexionar sobre la infelicitat i, sobretot, enrecordar-nos d'aquells que, per diferents motius, ho passen malament, i sobre el sofriment que està força estès pel món.