Meravellós poema de Costa i Llobera dedicat a la Mare de Déu de Lluc, especialment apropiat, avui dia 12 de setembre, en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu que presideix el cor espiritual (i nacional en certa mesura) de Mallorca.
Convé recordar als clàssics, i als símbols, en una època en que la identitat lingüística, cultural i ètnica es veuen greument amenaçades, des de dalt, i des de abaix:
Convé recordar als clàssics, i als símbols, en una època en que la identitat lingüística, cultural i ètnica es veuen greument amenaçades, des de dalt, i des de abaix:
Dins el cor de la muntanya,
Mallorca guarda un tresor.
Germans, amb santa companya,
pugen a la Casa d’or.
Mallorca guarda un tresor.
Germans, amb santa companya,
pugen a la Casa d’or.
Anem amb bandera alçada
com un exèrcit de pau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Maria té santuaris
per tot aquest Regne bell:
mes entre puigs solitaris,
com a Reina té un castell.
Just es que sia adorada
dins un tan noble palau.
com un exèrcit de pau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Maria té santuaris
per tot aquest Regne bell:
mes entre puigs solitaris,
com a Reina té un castell.
Just es que sia adorada
dins un tan noble palau.
Lluc per Mallorca és encara
lo sant racó de la llar:
lo sant racó de la llar:
I dins la llar de sa mare,
quin no es podria escalfar?
Nostra pregària inflamada,
amb cor de mare, escoltau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada